Entrevista a Albert Serra

aa

La Virreina acoge ‘Singularidad’, la instalación audiovisual con la que el cineasta representó a Catalunya en la pasada edición de la Bienal de Venecia

{Leer en La Vanguardia}

Sobre tecnología y democracia

El sociólogo César Rendueles, autor de ‘Capitalismo salvaje’, señala en la Escola Europea d’Humanitats algunos de los mitos del “ciberfetichismo” que prometen un cambio radical de vida

{Leer en La Vanguardia}

Sobre la identidad

Flotats y Casanovas se preguntan por el significado real de la identidad a través de las obras de teatro ‘Ser-ho o no’ y ‘Vilafranca’.

{Leer en La Vanguardia}

L’Hongaresa, vint anys de desobediència

Tres apunts i un poema. Text llegit durant l’acte de celebració del vintè aniversari de la companyia. Espai La Seca. Dimarts, 27 de gener de 2015.

{llegir a la revista (Pausa.)}

¿Por qué nos afecta más el atentado de París que el de Beirut?

La Antigua Grecia ya se preocupó de la ‘empátheia’, una percepción que sentimos con más profundidad cuando el contexto con la víctima es común

{Leer en La Vanguardia}

Diez anglicismos que usas sin saber qué significan realmente

El poeta y periodista John William Wilkinson publica ‘De hipster a hacker’, doscientos microrrelatos que nos descubren el origen de las palabras más utilizadas

{Leer en La Vanguardia}

Sobre l’alteritat

figures-del-desdoblament-titelles-maquines-i-fils

Aquest és un llibre en què sis autors aprofundeixen en la dimensió filosòfica, antropològica i vivencial de les figures animades i els titelles. Però també és el catàleg de l’exposició Figures del desdoblament, realitzada a Arts Santa Mònica del 8 d’octubre del 2015 al 10 de gener del 2016.

Els set autors són: Cesc Martínez, Albert Lladó, Maryse Badiou, Manuel Delgado, Pere Capellà-Simó, Roberto Fratini, Víctor Molina, a més del comissari Toni Rumbau.

{Editorial Comanegra}

Breu elogi de la perplexitat

Agafem una margarida. Arrenquem una fulla i diem, en veu alta, amb convicció, “creador”. Deixem anar la fulla i arrenquem una de nova. Ara, amb contundència, lletregem la paraula “gestor”. No, encara millor, recitem: “gestor cultural”. I així romanem, amb aquest dilema, fins que l’aritmètica de la flor, ja calba, ens ofereixi el diagnòstic definitiu. O som creadors o som gestors culturals.

El pensament necessita les paraules. I, tot i això, les paraules no deixen de trair-nos. Aquesta és una bella paradoxa que ens confon i, en el millor dels casos, ens sacseja.

El lingüista suís Ferdinand de Saussure ja ens va advertir, a principis del segle XX, de la diferència entre significat i significant. La taula de fusta que tenim davant és l’objecte que representa físicament la idea de taula. Però aquesta relació entre cosa i concepte és tan arbitrària com sembla? Quan parlem de creació i de gestió, què és, i com s’articula, el significat i el significant?

Ja en la Bíblia llegim que “el Verb es va fer carn”. La taxonomia infranquejable entre discurs i pell, dues sales de reunió amb parets d’aparent ciment armat, és una fal·làcia que ha tingut l’èxit de les grans estrelles. De totes maneres, no n’hi ha prou amb fer caure aquests murs. El “tot és el mateix”, el relativisme més naïf, no ens aproparà a allò del que tracta veritablement la cultura: la complexitat.

El repte és crear condicions de possibilitat perquè el relat (del gestor) i l’obra (del creador) es pol·linitzin sense contaminar-se, que es trobin sense tenyir-se. Però no caiguem en el parany de la prudència i el prejudici. Anar amb peus de plom no garanteix que no ens trepitgem quan decidim ballar plegats. Sol passar precisament el contrari.

{Notes sobre creació i gestió cultural. Llegir a Interacció, Diputació de Barcelona}

Entrevista a Norbert Bilbeny

El filósofo, que ha publicado recientemente títulos como ‘Justicia compasiva’ y ‘Ética del periodismo’, reflexiona sobre los peligros de utilizar la ley como excusa y venganza.

{Leer en La Vanguardia}

Tres monólogos desde el infierno

Rosa Maria Sardà, Míriam Iscla y Anna Alarcón interpretan a tres mujeres fuertes que, por causas muy diferentes, tienen que afrontar el lado más oscuro de la vida.

{Leer en La Vanguardia}

De cuando España enseñó músculo


La Fábrica publica ‘Varietés’, un homenaje fotográfico a la cultura popular que desafío y sobrevivió al franquismo más gris.

{Leer en La Vanguardia}

¿Qué política cultural nos espera?

Precariedad, transparencia, presupuesto y educación artística son algunos de los temas que se abordaron en la mesa redonda organizada por los profesionales de la gestión cultural.

{Leer en La Vanguardia}

¿Por qué necesitamos la foto de Aylan Kurdi?

Los números, las cifras y el relato de los hechos nos informan, pero suele ser una imagen concreta la que conforma una ‘mirada’ consciente | Recordamos el horror de la Guerra de Vietnam, sobre todo, por la fotografía de la “niña del napalm”.

{Leer en La Vanguardia}

Lectures escèniques

“Lectures escèniques” proposa un seguit de converses en les quals els protagonistes són alguns dels directors i directores dels espectacles que es poden veure al TNC aquesta temporada. Amb el format de conversa distesa i informal, els convidats explicaran els detalls del seu treball, per reflexionar sobre la seva lectura escènica de l’espectacle.

Les converses les conduirà l’Albert Lladó, periodista i dramaturg.

Albert Lladó

Escribo en La Vanguardia. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro publicado es 'La fábrica'. He estrenado 'La mancha' en el TNC