Somriures | Editorial DM
Les Eleccions per a escollir el President de la Generalitat ja han acabat. Ara tot just comença el període de pactes. Pactes que no ens han explicat abans que votéssim. Tots els representants de cada partit polític diuen que ells són els que surten amb el màxim èxit dels resultats de les urnes. Tots han guanyat, encara que les dades diguin el contrari.
No haurien de somriure tant, els polítics. La participació ciutadana en el dia en que la Democràcia s’ha de reafirmar com el principal valor de la nostra societat, és el dia on la meitat de catalans s’ha quedat a casa. No crec, sincerament, que sigui mandra. És descontent general, desil·lusió, falta total de motivació.
No sé, doncs, per què somriuen. Com a campanya publicitària, ha sigut tot un fracàs. S’han gastat tants diners que fa vergonya repassar les quantitats exactes, i tot per a que la gent no es cregui discursos que ja han sentit masses vegades, que no convencen i que es poden considerar com a pur màrqueting. No és per a riure, la veritat. Han perdut tots, tots els polítics. I, per tant, tots nosaltres.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
