Kafka Lliure
Anar al Lliure sempre és un plaer. Revitalitza pujar a Montjuïc, seure a la terrassa del teatre i mirar Barcelona. Hem anat a veure el Kafka de Daulte i d’Ollé. Un Gregor Samsa d’avui perquè, de fet, la “Metamorfosis” explica la por, tan universal i tan eterna.
És un espectacle molt visual, marcat per un cub transparent que simbolitza l’habitació on Gregor Samsa es tanca. La frustració, la soledat i l’angoixa humana es representen magistralment a una societat de la informació on Internet, la televisió i els videojocs són elements que afavoreixen l’estrès i, per tant, la malaltia social que et porta a l’aïllament.
Els actors fan un treball que s’apropa molt a la genialitat. Ruben Ametllé és un Gregor Samsa creïble, versemblant, verídic. Però ja li coneixíem l’habilitat interpretativa. El que ens va sorprendre és trobar-nos a una desconeguda Sara Rosa Losilla que interpreta el paper de Grete, germana de Gregor. Una noia joveníssima que es nota que ha treballat el personatge fins a fer-lo seu. Convenç, atrapa i, fins i tot, enamora. Estem atents. Estem davant d’una gran actriu. La Fura del Baus ha tornat a encertar.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.












