Diari Maresme
El passat dia 1 d’octubre vam començar aquesta aventura. Des de llavors, cada dia hem crescut de manera espectacular en visites, però també en participació. Ja tenim una xarxa impressionant de col·laboradors, des de filòsofs fins a escriptors o artistes plàstics.
És, per una banda, un orgull majúscul portar la direcció d’aquest diari digital. Avui hem arribat a les 1000 visites, i això demostra que un projecte com aquest era necessari, perquè la cohesió en aquesta comarca era, i és, una necessitat. Però, alhora, és un sentiment de responsabilitat que, a vegades, espanta. Enganyem els dubtes amb hores i hores de feina. És la única manera, i ho sabem.
Sembla que només jo estigui al capdavant del projecte. I, això, és absolutament injust. El meu soci, amic i germà, és una peça fonamental en l’execució del DM. De fet, és evident, que sense la seva intel·ligència i constància, això era impossible.
Avui estic especialment eufòric. Semblava impossible, però ho estem aconseguint. Volíem fer periodisme seriós, però contemporani, en una comarca on tothom ens deia que res funcionava. Ja portem un mes on cada dia creixen les visites, i on els nostres lectors sempre repeteixen. Així, dóna gust treballar.
Naturalment, no puc deixar d’escriure en aquest post l’esforç de financiació que un projecte com el DM suposa, a més, si pensem que està portat des de la més absoluta independència política i econòmica, per part d’una empresa petita i jove. Per això, crec que és el millor moment per engrescar a l’empresa privada a que anunciï el seu negoci a un diari on més de 30.000 visites visualitzaran les seves propostes. Tampoc seria mala idea que , els ajuntaments del maresme, a més de gastar-se els seus pressupostos de publicitat en cartells i pancartes que embruten els seus pobles, s’anunciessin en l’únic diari digital que informa de tota la comarca, i on es recolza, gratuïtament, les entitats esportives, culturals i socials de tot el nostre territori. Una publicitat que, a més de demostrablement efectiva, ajuda a “fer una comarca” moderna i competitiva. Entre tots, és més menys difícil. Segur.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
