El feixisme
Diuen que les ideologies han mort, que ja no es creu en la revolució, que els joves s’han tornat uns acomodats i que el capitalisme, en definitiva, ha guanyat la partida. Potser és veritat, però, com a mínim, no vivim en una societat feixista. El feixisme contemplava una societat uniforme, on tothom anés vestit igual, veiés els mateixos espectacles, es compressin les mateixes coses i, naturalment, pensessin de la mateixa manera: o sigui, cap. Aquest era el tret definitori i diferenciador del feixisme, contrari a un altre tipus de model de societat, com ara la nostra.
Avui no vivim en una societat feixista. Tothom sap que és impensable imaginar els mateixos mobles, d’una marca sueca, en totes les cases, amb els mateixos sofàs, les mateixes llums, els mateixos llits i, fins i tot, els mateixos quadres. Això mai passarà.
Avui no vivim en una societat feixista. Tothom sap que és impensable imaginar que els dissabtes i diumenges anem a veure a un mateix bar, tots, un mateix espectacle amb pilota, menjant mentre “gaudim” un mateix entrepà amb una cervesa de la mateixa marca. A més, tothom sap que mai repetim els mateixos crits ni renecs.
Avui no vivim en una societat feixista. Tothom sap que és impensable que tots comprem la roba en una mateixa botiga - posem, per dir alguna cosa, d’un sastre gallec -, amb els mateixos abrics, texans, samarretes i bolsos.
Avui, i és una sort, no vivim en una societat feixista. Tothom sap que és impensable que tots tinguem una mateixa caixa d’estalvis i que, si anem a un altra per treure els nostres diners d’un caixer, ens cobrin comissió cada vegada. O que, quan comprem amb els nostres calés en una botiga amb la nostra targeta de crèdit, el botiguer deixi de guanyar un altíssim percentatge de la seva venta.
Avui no vivim en una societat feixista. Tothom sap que és impensable que la televisió pública financi programes televisius que incitin a la violència, que afavoreixin la mala educació, l’odi o la vulgaritat. I, molt menys, que paguin milions a – posem un altre exemple inimaginable - la neta d’un dictador per ballar salsa.
Avui no vivim, i és evident, en una societat feixista. Tothom sap que és impensable que dos partits polítics siguin capaços d’il·legalitzar un altre, sense un ampli consens, i que amb només l’opinió d’aquests dos partits es pugui decidir tots els afers més importants d’un Estat tan plural com és el nostre.
Per això mateix, perquè no vivim en un món feixista, on tothom actuï i pensi igual, avui m’ha sorprès molt una notícia que he llegit al diari. Es veu que un director d’una escola perduda enmig dels Urals, un tal Ponosov, ha comès el gravíssim delicte d’ensenyar als seus alumnes, nois i noies russes d’extrema pobresa, informàtica amb un programa pirata de Windows. La justícia russa el vol condemnar a cinc anys de presó, naturalment. I, quan Mijail Gorbachov ha demanat al filantròpic i altruista Bill Gates que intercedeixi, aquest ha dit que és un problema de la justícia d’aquest país i que ell ho deixa en les seves mans.
Algú podria pensar que el fet de que tot el món – Estats, Institucions, Organitzacions, …- estigui sotmès a un mateix sistema operatiu, és perillós. S’equivoquen. Tothom sap que és impensable que ningú ens obligui a utilitzar aquests programes. Tens tot el dret a no fer-ho, a copiar el que vulguis, i a ensenyar a nens pobres informàtica. Només hauràs d’anar cinc anys a la presó. Però això - no ens posem exigents – és un petit detall sense importància.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
