La última missió
Estem d’enhorabona. El grup pinedenc Cyan Bloodbane treu al mercat el seu primer CD. “ La última misión” segueix amb la línea que el grup ha treballat durant anys. Aquests joves amants de la música Heavy Metal porten moltes hores d’estudi a sobre, i això és nota. Una música potent, amb clares influències de la música èpica i medieval, i a través de sons barrocs, i amb l’omnipresència d’un teclat ràpid i melòdic, ens parlen d’històries de princeses i castells.
Quan et trobes amb la creació artística davant teu la saps reconèixer. Mai m’he interessat del tot pel Heavy Metal, però conec al seu líder des de l’adolescència. He vist el talent d’Èric Quesada créixer sense parar. Encara recordo quan, amb catorze anys, després d’una classe de música on la professora intentava, sense èxit, que agaféssim una flauta travessera, l’Èric va mirar l’instrument (que mai havia utilitzat) i, en menys de vint minuts, va començar a inventar-se una cançó. Es tracta de talent, de capacitat per a la creació, de ser músic o no ser-ho. L’Èric ho és en el sentit més estricte del terme.
Cyan Bloodbane ha aconseguit que un tipus com jo, escèptic i amb masses prejudicis, m’interessi pel món oníric de l’èpica medieval. No he deixat mai d’escoltar “Camino a la oscuridad” com un maqueta del que vindria més endavant. El grup està dirigit pel teclat i la veu de l’Èric, però qui ha vist en directe Cyan, no pot oblidar-se de la potència d’en Toni Quesada a la bateria, la sensibilitat d’en Xevi Escayola a la guitarra, del treball de l’Ivan Martín (guitarra també) o del baix d’en David Vellido. Esperem, doncs, que aquesta no sigui la seva última missió.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
