Ventalls
Per fi, el Teatre Nacional de Catalunya s’ha atrevit amb un text d’Oscar Wilde. Es tracta de El ventall de Lady Windermere, una de les obres més elegants i incisives de l’autor.
El text, del qual han sortit algunes de les més celebrades cites de Wilde, és una reflexió sobre la mediocritat conservadora de la societat victoriana del segle XIX. Una alta comèdia, que parla de la doble moral i de la condició humana.
La Sala Gran, que sempre impressiona però on sempre s’escolta malament, acull una bona direcció de Josep Maria Mestre. La escenografia de Pep Duran, acompanyada d’una correcta interpretació general, aconsegueix posar-nos en la pell d’un Wilde ràpid, divertíssim i deliciosament cínic.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
Abril 30th, 2007 at 8:21 pm
¿Vamos?
(Me encanta Wilde, te contaré muchas cosas)
Abril 30th, 2007 at 9:50 pm
Cuéntamelas.
Wilde da ganas de vivir, y beber champán.