Quin fàstic de dia
Avui estic especialment trist.
Gent que considero, o considerava, intel·ligent ha entrat al Diari Maresme i han menyspreat, amb una sola frase, el treball de setmanes i setmanes per a fer un projecte cultural al meu poble.
No hi ha argumentació. La única cosa que diuen és que anomenar el festival “Sísifo, poesia al carrer” és utilitzar el castellà a Catalunya i, per tant, el projecte no val res.
Podria explicar durant hores que “Sísifo” és el un nom propi, i per tant no traduïble, de la revista d’on sorgueix la idea de fer un festival de poesia al carrer per apropar la literatura a tothom, als centres educatius, a les entitats, a la gent gran, als diferents barris, als immigrants…
Tot és una merda. Si no li trèiem la “o” a “Sísifo”, tot és una merda.
M’acusen de voler fer “objecte de negoci” la poesia amb la gestió professional d’un festival ambiciós. Això sí, ells cobren per donar classe, o per escriure. M’acusen a mi que, amb 26 anys, m’he endeutat fins al coll per a fer l’únic diari digital en català comarcal que existeix, o per a fer una revista gratuïta que potencia la lectura, i no per a comprar-me una casa o un cotxe com molts dels meus amics, o com ells mateixos van fer amb la meva edat. Ni tan sols entenen que la dinamització cultural també implica, per sort, la dinamització econòmica i social d’un poble.
A mi se’m pot insultar. Estic d’acord. Potser sóc un provocador, un estúpid, un incoherent. Si volen, poden dubtar de la meva catalanitat. No tinc que ensenyar el meu currículum. Només faltaria… Que facin el que vulguin.
Però, si aquest matí m’he aixecat amb ganes de plorar, ha sigut perquè s’han atrevit a dubtar del treball de gent que porta lluitant anys per a fer de la cultura un dret. Han menyspreat al grup de treball que hi ha darrera del festival i que, mentre ells encara estaven intentant entrar als cercles esnobs i artificials on es parla de la cultura com si fos un privilegi, es trencaven la cara literalment per defensar el català.
Arriba el cap de setmana. A veure si se’m passa aquesta angoixa. Quin fàstic de dia.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
Mayo 25th, 2007 at 4:18 pm
Traqnuil Albert , …Hu sentu per aquestes persones , però crec que el que diuen aquets sòn persones que no sabrien ni fer un poema en castellà que tan els hi agrada… primer que mirin el que saben fer i després que menysprein!
(Que vagi be!)
Mayo 25th, 2007 at 4:32 pm
Molts ànims i felicitats per la iniciativa. Has d’estar-ne orgullós i no deixar que et desanimi la patètica resposta d’aquestes persones que prefereixen criticar sense fer res. Al final, és trist, però acabarem pensant que Pineda és un poble mort. Gràcies a iniciatives com la que proposeu es demostra que encara queda gent amb inquietuds al poble. Ànims!!
Mayo 25th, 2007 at 5:23 pm
No me jodas, Albert.
Somos muchos más los que apoyamos el proyecto.
Así que no te pongas rancio porque uno, dos, o veinte aburridos sólo piensan en su ombligo.
Un festival debe ser aperturista, debe mirar hacia afuera y acoger a los que vengan. Debe permitir la participación, formentar la unión, el vínculo. Si de todas las posibilidades que puede ofrecer este festival, la primera crítica está basada en un principio arcaico y egocéntrico como el de traducir un nombre propio, estamos apañados. Ellos no montarán nada relevante. Y eso les jode, estoy seguro. A pesar de todo, piensa en los que se verán beneficiados: los chavales de las escuelas podrán comentar con cualquiera lo que les gusta de la literatura, de la pintura, etc. Podrán preguntar cómo desarrollar sus aficiones. Podrán escuchar e incluso ser leídos o leer ellos mismos. Los inmigrantes podrán involucrarse, si es que así lo desean, mostrando parte de su cultura: escritores, música…
La gente mayor tendrá algo en lo que gastar el tiempo.
Y nosotros, vosotros, os sentiréis orgullosos al fin y al cabo.
No me jodas, Albert, no me jodas.
¡Abrazos!
Mayo 25th, 2007 at 10:55 pm
Gràcies, Mohamed.
Gemma, un plaer.
Pablo, lo que se cuestiona, siempre, es la amistad. Les jode, les jode mucho. Y no lo entiendo.
A trabajar.
Un abrazo.
Mayo 26th, 2007 at 12:24 pm
Hola noiet! Res de res… passa d’aquesta gent que no sap el que es diu, són integristes i intransigents… A més, com diuen per aquí som molts els que et fem costat en aquest projecte…
una abraçada!!
Mayo 26th, 2007 at 12:57 pm
Gràcies, crack.
Avui estic millor.
Contra més toquen els collons, més ganes de fer coses.
Mayo 29th, 2007 at 7:25 pm
Pues si no les parece bien la lengua que hagan poesía muda. Hay gente que está mejor calladita , pero no dejes que te impresionen o te pongan de mala leche, de verdad que son pobres de espíritu. Ánimo con el festival . I visca la poesia amb “ny” i amb “ñ”
Mayo 29th, 2007 at 7:30 pm
Ja…
Gràcies, Lluisa.
I segueixen, eh?
Missatges de SMS, insults per tota la xarxa, etc…
No m’ho esperava, però, en fi…
Junio 1st, 2007 at 11:05 pm
vaja, una llàstima que hi hagi gent que només pensi a desvirtuar els esforços dels altres. pensa, però, que hi ha gent que sí que som conscients que per muntar una cosa com el que teniu entre mans calen moltes hores, dedicació i amor pel que es fa.
per la meva part, havent viscut a Pineda uns quants anys, crec que ja era hora que sorgís una iniciativa així. que tingueu molta sort!
salut!
Junio 1st, 2007 at 11:21 pm
Mar,
Gràcies,
Entre tots ho farem possible.
Una abraçada!