Albert Lladó

“El més important de la política és poder canviar les coses”

Xavier Amor és el nou alcalde de Pineda de Mar després d’haver guanyat les eleccions municipals amb majoria absoluta amb el PSC

Per Albert Lladó | Cafè&Llet

Quan “Cafè amb Llet” em proposa fer una entrevista en exclusiva al nou alcalde del meu poble, el socialista Xavier Amor, accepto sense pensar-m’ho dues vegades. Tot i així, aclareixo que no vull fer un qüestionari polític més. Com a director del diari digital Diari Maresme he fet, durant la campanya electoral, més de cinquanta. He llegit tots els programes, he assistit a desenes de mítings i ja em sé les promeses electorals de tothom. A la gent li interessa, ara, saber qui és, de veritat, el que serà el seu alcalde, si no passa res, els propers quatre anys. Volen veure, sense discursos oficials, la persona que hi ha darrera del candidat.

Fa sol. Molta calor. És dissabte i quedem a la terrassa de la Masia de Can Comas. Xavier Amor s’ha de parar cada dos segons a saludar a la gent. Són temps d’èxit i reconeixements. El nou alcalde de Pineda de Mar és quasi de la meva edat. Una mica més gran, però poc. Compartim gustos i afeccions. És amable i educat. Somriu, està content. Sé, de totes formes, que encara que és noi molt jove, té un discurs polític molt arrelat. Poc a poc descobreix que no vull preguntar-li pel programa, ni per les promeses, ni per les accions de govern més urgents. Es relaxa i conversem sobre com ha arribat fins aquí. És una conversa sense màscares, sense estratègies, sense la rigidesa d’abans d’unes eleccions. Ens preguntem, els dos, qui és Xavier Amor.

- Qui és Xavier Amor?
Xavier Amor és una persona amb moltes inquietuds, una persona molt compromesa amb el seu municipi i amb els problemes que pot patir la gent. Sóc una persona jove, amb noves idees, amb energia i amb ganes. Una persona que té, com objectiu primordial, tirar endavant projectes que beneficiïn el meu municipi. Sóc fill d’una família treballadora, de gent de barri, de poble, i, a més a més, socialista. Gent molt compromesa, tant el pare com la mare, amb la societat.

- Com va influir en la teva formació el fet que el teu pare, Justo Amor, fos sindicalista i regidor de l’Ajuntament?
Molt. És vital. A casa es gaudeix i es pateix de la política des de ben petit. El meu pare i la meva mare sempre han estat en associacions de veïns, de pares, en el carnestoltes, … En una de les renovacions del partit, van a buscar a gent molt vinculada a la vida social del poble i parlen amb el meu pare que estava en una associació. De ben petit, per tant, he viscut aquest ambient.

- Com et definiries com a persona?
Sóc senzill, transparent, molt humil. Sóc molt lluitador. Sempre he treballat per aconseguir objectius. Em definiria així: una persona molt propera. No destacaria gran cosa de mi que no destacaria d’una altra persona.

- I que fa un noi de 31 anys implicat, a aquest nivell, en política?
Això és el que em diuen els amics… Sí, la meva responsabilitat ara és molt gran. Tinc el compromís de treballar per a la gent. Però porto un bon grup de persones darrera. Jo sempre he treballat en equip. Sempre que he intentat fer alguna cosa, m’he envoltat de gent que la pot tirar endavant.

- Als 17 anys, ets Secretari Nacional d’Ensenyament Secundari. Amb 20 anys vas impulsar la refundació de la Joventut Socialista de Pineda i, més tard, et converteixes en el Secretari d’Organització de les Joventuts Socialistes del Maresme. Què has deixat de banda, en el terreny personal, per a dedicar-te al partit? Família? Estudis?
Tinc la sort de tenir tota la família al voltant. El meu pare és de Toledo, i la meva mare era de Màlaga, i tota la família era de fora. Però van decidir, quan tocava buscar una vida millor, venir a Pineda. I els tinc a tots aquí: tiets, avis, … A més, tinc la sort de compartir, des de fa quatre anys, la meva vida amb la meva dona Esther. Una persona, que a més a més, em recolza moltíssim. Potser sí que he deixat una mica de banda els estudis. Potser sí. Tot i que ara m’he matriculat en Dret a la UOC, i que intentaré veure si ho puc combinar, ja des de l’institut estava al Sindicat d’Estudiants i, vulguis o no, els estudis es ressenten. Però la veritat és que de la vida personal no he deixat res de banda, perquè m’apassiona el món polític i m’apassiona fer realitat alguns somnis. Per a mi, el més important de la política és poder canviar les coses, poder gestionar l’espai públic.

- Fins fa pocs mesos, treballaves com a comercial. Hi ha un pas molt gran. Quan decideixes deixar la teva feina i intentar aconseguir l’alcaldia?
La veritat és que no he deixat de treballar fins a pràcticament la campanya electoral. L’últim mes. Ho combinava tot, amb esforços. Sí que, al entrar al govern, vaig reduir una mica la meva jornada laboral, però no vaig deixar mai de treballar. L’últim mes vam decidir agafar-ho de vacances per a poder dedicar-me en exclusiva a la campanya electoral.

- Ja has passat per l’Ajuntament, i portes temps en això. No has pensat mai deixar la política?
Deixar-ho, no. Però sí que et replanteges coses moltes vegades. Ara estàs en una època de la vida, als 31 anys, que potser és la millor per muntar una empesa, per evolucionar professionalment… Ara és quan tens més empenta. Això fa que et preguntis si estàs pel bon camí, pel més encertat. Però l’aposta era aquesta i, de moment, no ha sortit malament. Però sí que recordo un moment molt complicat. La mort de l’Ernest Lluch em va impressionar moltíssim. Jo no podia, ni puc, entendre com algú pot ser assassinat per fer política. Però jo sóc molt lluitador i ja començo sent molt conscient que hi hauran moments difícils en la gestió.

- Socialista de tota la vida. Però, mulla’t: Guerra o González?
(Riu) Jo, en això de les corrents internes, no em fico gaire. Jo intento agafar allò que em sembla millor de cadascú. No descobrirem res de Felipe González. Jo crec que, fins i tot ara, se li valora molt la seva capacitat de negociació per a trobar la pau a llocs en conflicte. I Guerra va jugar un paper molt important. S’ha de saber ser un bon segon i a vegades has de dir les coses que el primer no pot dir. No triaria ni un ni altre.

- Què és el socialisme per Xavier Amor?
Tal i com ho veig jo, el PSC representa, des dels seus inicis, el món del treballador, de l’obrer. Però s’ha anat reconduint. Jo, per exemple, quan era regidor de Promoció Econòmica, no només vaig parlar amb els sindicats. Vaig parlar amb l’Empresa perquè, si parles amb tothom, pots crear ocupació. Però, per a mi, els socialistes són gent compromesa amb la gent i els seus problemes. Escoltar-los. Jo tinc clar que si les eleccions han anat tan bé ha sigut perquè hem escoltat molt a la gent.

- Fill de gent que ha vingut de fora de Catalunya, fill de Poblenou, … això, vulguis o no, ha marcat d’alguna manera el teu perfil polític. Què és el catalanisme per a tu? Com ho enfocaràs des de l’alcaldia?
Començant pel respecte. Jo sóc català, vaig néixer aquí. I el meu pare, que no va néixer aquí, també és català. Catalunya li ha donat molt, i ell, com tots els immigrants, ha donat molt per Catalunya. Catalunya acull, i acull amb els braços oberts. Aquesta és una de les seves grans virtuts. I, amb respecte, sempre es pot treballar.

- Zapatero sempre explica que ell va decidir dedicar-se a la política després d’escoltar un míting de Felipe González. Hi ha un moment, concret, en el que decideixes dedicar-te a la política?
Sí. Quan el partit socialista perd la majoria absoluta, ens reunim un grup de quatre joves i allà comença tot…

- Com a regidor de Promoció Econòmica se t’ha conegut, sobretot, pel Projecte Innova. Què és? Com funcionarà?
El Projecte Innova és un projecte que està un pas per endavant. És un equipament que ha de ser un motor econòmic, al voltant de 3.000 metres quadrats dividits en tres plantes, on he volgut visualitzar la meva idea de que treballant, colze a colze, podem fer molt. Hi ha una part dedicada a l’Empresa, un altra per a la Formació, … També hi serà l’Oficina de l’Atur. Aportarem qualitat de servei perquè la mateixa gent que anirà a signar l’Atur, tindrà allà mateix el Club de Feina i tècnics que els ajudin a trobar treball.

- Ara que s’ha refredat tot una mica. Com recordes la campanya? Ha sigut neta? T’has sentit a gust?
La recordo amb molta il·lusió. Tenia moltes ganes de parlar a la gent directament. Jo no he notat cap dia de la campanya massa delicat. Potser teníem una mica més de respecte als debats però, quan vaig veure que l’objectiu érem nosaltres, encara tenia més clar que la cosa anava bé.

- Sincerament: no dóna vertigen ser alcalde?
Dóna molt sentit de la responsabilitat. És cert, potser dóna vertigen… Però els vuit anys que porto en política, que he vist de tot, a l’oposició i al govern, em dóna molta tranquil·litat. A més, tinc molta confiança en el meu equip. I la por a equivocar-se és bona.

- Seràs un alcalde arriscat?
Seré un alcalde que prendré decisions. Quan hi hagi un tema complicat, no ho allargaré i allargaré per a veure si es soluciona, perquè l’experiència em demostra que acaba malament. Sóc una persona valenta. Hem de tirar endavant coses al municipi molt importants i haurem de ser valents.

- On vas rebre la notícia de la majoria absoluta? Et vas quedar fred? Com vas reaccionar?
El Partit volia que anés, quan quedés mitja hora, a la seu. Però no vaig voler, i al Col·legi Euclides de Poblenou, vaig veure les primeres paperetes. Després sí que vaig anar a l’agrupació i, amb el 90% del recompte, encara no sabíem si estàvem amb 10 o 11. Vaig entrar en directe a la ràdio pensant que no teníem majoria absoluta i, en directe, em van dir que sí, que ho havíem aconseguit. Aquella nit, que queien quatre gotes, es van reunir al local més de 500 persones. Va ser molt bonic. La gent va poder treure els nervis de la campanya, i ploraven molts. Però jo, que normalment sóc molt emotiu, tenia el cap molt fred.

- Recordes la frase exacta que et va dir el teu pare?
No vam parlar gaire. Em va felicitar i ens vam abraçar molt fort. Llavor sí, vam plorar. Si jo he admirat el meu pare perquè havia arribat a regidor, imagina’t ell quan veu que el seu fill serà alcalde.

- Una nit llarga de celebracions. Sempre acompanyat per molt gent. Però arribés a casa, apagues el llum, i et quedes sol amb la teva dona. Et recordes de les sensacions?
Sí, i tant que ho recordo… no parava de dir-li “És molt fort, ho hem aconseguit”. Vaig repetir aquesta frase moltíssimes vegades.

- Però, hi ha un moment que si que s’està, absolutament, sol. Què et ve al cap?
Un record molt important per a la meva mare. La vaig perdre quan era molt jove, quan només tenia 18 anys. Segurament estaria gaudint molt d’aquest moment. Segur que, estigui on estigui, m’ha ajudat molt. Però no creguis que tens massa temps.. és molt ràpid el procés. Penses, immediatament, els problemes que tens a sobre la taula, què has de fer, … has de ser conscient de l’oportunitat que t’ha ofert la gent.

- Com imagines Pineda de Mar d’aquí quatre anys?
Un poble més net i més segur. Els grans equipaments, i les grans infrastructures, són importants, però a la gent li importa també el treball del dia a dia. Veig Pineda, a més, liderant l’Alt Maresme. No pot ser d’una altra manera.

( Entrevista publicada el 15 de juny al Setmanari Cafè amb Llet)

This entry was posted Sábado, Junio 16th, 2007 at 5:10 pm and is filed under Bloc de notas. You can leave a response, or trackback from your own site.