Miquel Desclot
Miquel Desclot, Premi Nacional de Literatura Infantil 2002 i Premi Crítica Serra d’Or 1993, és un dels escriptors catalans més reconeguts en l’àmbit de la literatura infantil. Professor universitari durant molt temps, la seva poesia carrega el llenguatge d’emoció i passió. Els nens, ens diu, són més intel·ligents del que pensem i, per tant, la poesia és una bona eina per a comunicar-nos amb ells.
- Explica’ns què significa el teu cognom literari Desclot?
Quan estudiava a la facultat la llicenciatura de Filologia Catalana, al segon curs, l’historiador Miquel Coll i Alentorn ens feia classes clandestines. Ens parlava de les quatre grans cròniques catalanes. Era especialista en la Crònica de Bernat Desclot i va descobrir com, en realitat, es deia Bernat Escrivà i s’havia posat aquest pseudònim perquè la seva família venia d’un lloc del Rosselló que es deia “Es Clot” (El Clot). Jo, com que sóc del barri del Clot, quan vaig guanyar el meu primer premi literari, el premi Amadeu Oller, vaig demanar que utilitzessin aquest pseudònim. Va sortir el meu primer llibre amb aquest cognom i ja m’ha quedat per sempre.
- Ets abans poeta o narrador?
Poeta. El llenguatge de la poesia i de la narrativa no és tan diferent, però la narrativa no l’apliques en un grau tan extrem. En poesia pot jugar més amb el llenguatge com a generador d’emoció. El llenguatge del diccionari, el de cada dia, és emotivament neutre. Quan tu vols fer poesia, has de carregar d’emoció aquest llenguatge neutre. El novel•lista també ho fa, no utilitza el llenguatge com ho fa un periodista, però ho fa amb un grau diferent.
- Quina relació hi ha entre la música i la teva literatura?
Jo visc per l’orella, aplico aquest entrenament a les paraules. Quan parlem, ja posem música a les paraules. I la música altera el significat de les paraules, les carrega d’emoció.
- Abans de dedicar-te plenament a la literatura, has sigut professor a la Universitat Autònoma (1975-1992) i a la Universitat anglesa de Durham (1980-1982). Com recordes el món de l’ensenyament?
Tinc molts bons records, però també en tinc més de desagradables. La vida acadèmica, amb les seves enveges, les seves misèries… Això ho recordo com a una cosa trista, desagradable. Però del tracte amb els estudiants, en tinc molt bon record. Molt. La ingenuïtat de qui vol aprendre… El fet de tenir contacte amb la joventut et manté de peus a terra.
- També ha traduït obres com Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire. Es pot ser creatiu a l’hora de traduir?
S’ha de ser creatiu, sinó malament. Hi ha traduccions que no emocionen i que són de poetes molt interessants. Alguna cosa falla. D’una mateixa obra, hi ha traduccions que emocionen molt i altres que gens. La capacitat del traductor de combinar les paraules adequadament és fonamental. La traducció literària és molt més complexa del que la gent creu. Per saber traduir a Shakespeare has de saber anglès, sí, però sobretot has de saber utilitzar molt bé la llengua a la que el vols traduir. Les decisions que has de prendre alhora de traduir són decisions creatives. La traducció també és un gènere literari.
- Existeix realment la literatura per a joves?
Jo no escric per a joves. Jo escric per a nens o per a adults. Penso que un nen a partir dels dotze anys comença a ser adult. Els joves, si els vols fer llegir segons quines coses, ho troben ridícul. Els hi sembla que els vols enganyar. La literatura juvenil és un invent editorial. No dic que no es facin coses interessants per a gent jove, però els joves són molt més intel·ligents del que pensem. Són tan intel•ligents com els adults. Allò que de debò ens diferència és l’experiència acumulada. Aquesta és l’única limitació per escriure per a nens.
- Al 2002 reconeixen la teva feina amb el Premi Nacional de literatura infantil per Més música, mestre!. Quina importància tenen els premis a la carrera d’un escriptor?
Tots tenim la nostra vanitat. I, per tant, que algú et digui que la feina que has fet està bé, doncs t’agrada. Tant com per canviar la teva manera de fer, no. Un no escriu pels premis literaris.
- Per què escriu un autor?
Jo escric per necessitat, per ganes de comunicar-me.
- I creu que els mitjans de comunicació, i la crítica literària, ha fet creure que la literatura infantil és un gènere menor?
La veritat és que sí. Jo, com que sóc als dos móns, ho veig molt. Considerar que els que escrivim per a nens fem una cosa menor no és només injust, és estúpid. Els millors escriptors han escrit per a nens. Ho va fer Carles Riba, en Carner i gent de la més alta esfera intel·lectual. TS Elliot i Kipling són un altre bon exemple.
- Ficcions, el concurs literari organitzat per la revista Secundèria, vol convidar els joves a que escriguin una història en quatre capítols. Com s’escriu una història de ficció per a què sembli versemblant?
Bàsicament, la cosa que fa que una història tingui eficàcia literària és la combinació de les paraules. La història pot ser molt simple però si el llenguatge transmet emoció, estaràs construint un artefacte literari, artístic.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
