La història d’un somni
Són les 18.00 hores d’una tarda de novembre. Em truquen al mòbil. És Josep Ritort, editor de les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic. Ara, aprofitant la inauguració de la versió digital de les revistes, Dèria.cat, volen organitzar un concurs literari per a joves d’entre 12 i 16 anys. Compten amb mi per a coordinar el projecte.
Em passen un dossier de 10 pàgines on es descriu el què ha de ser “L’aventura de crear històries”. Ens posem a treballar, la dissenyadora gràfica, l’informàtic, el departament de Comunicació, una pedagoga i jo mateix. L’1 de febrer ha d’haver-hi un concurs a la xarxa. Insisteixo. Vull que es digui Ficcions.
Crec que he trucat a la majoria dels instituts catalans, valencians i balears. He parlat amb centenars de professors i alumnes, amb escriptors, i amb pedagogs. La proposta és ambiciosa i, d’alguna manera, arriscada. Diuen que els joves no escriuen. Jo, a més, proposo que iniciïn la seva història amb textos de Pla, Rodoreda, Moncada, Calders i Víctor Català.
Els mitjans de comunicació comencen a fer-se ressò d’un concurs on més de 1.200 nois i noies es registren per a, durant tres mesos, escriure una història en quatre capítols. El somni comença a agafar forma i, cada dia, els alumnes i jo mantenim una relació directa.
La participació no té precedents. És un èxit de tots. Pares, professors, centres educatius i, sobretot, els nois i noies que escriuen amb il·lusió, ganes i talent. Però, per a entregar els premis, i agrair la implicació de tothom, demanem fer l’acte a un lloc immillorable: els jardins de l’Ateneu Barcelonès. No pot haver millor cloenda. Representants de
La primera edició de Ficcions acaba. Projectes així et donen ganes de no parar de treballar mai. La cultura i l’educació són valors compartits. Ara no en tinc cap dubte.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
