Malgrat tot
En un món on la individualitat és el que es premia, on el dia a dia, el poc temps del que es disposa per un mateix, o l’angoixa d’arribar a final de mes, no ens deixa mirar més enllà. En una societat on el sentiment de pertinença a una comunitat cada dia és un pensament més feble i, per tant, més fàcil de manipular, la gent de Malgrat de Mar demostra, un cop més, que això és una tendència que es pot trencar.
Mentre que l’Ajuntament intentava talar els arbres que envolten la riera de Sant Genís, per a fer les obres de canalització, centenars de persones, de totes les edats i colors polítics, s’anaven reunint per a manifestar-se en contra. Al mateix temps, l’alcaldessa, la socialista Conxita Campoy, no estava encertada en la seva primera reacció i declarava que es tractava “d’arbres invasors”.
Les manifestacions segueixin i, fins ara, han aconseguit un comunicat conjunt de tots els partits de l’oposició on demanen que, de moment, es paralitzin les obres. I és que la gent de Malgrat, amb mobilitzacions semblants, ja van aconseguir, fa uns mesos, evitar l’enderrocament de la casa modernista “La vídua de Can Sala”. Un exemple de com, si la gent s’uneix, encara es pot salvaguardar el poc que queda de la identitat dels nostres pobles.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
