La Filosofia Pràctica
( Artículo publicado en la revista para jóvenes Secundèria)
Molts cops la gent pensa que la filosofia és una cosa difícil, tancada, per a especialistes, i que no té res a veure amb ells. De fet, molts autors s’han preguntat per la seva utilitat. I encara s’ho continuen preguntant. Però des de fa alguns anys, després de la publicació del best seller “Más Platón y menos Prozac” de Lou Marinoff, sembla que la filosofia recupera el seu terreny. El terreny públic que ocupava a
La filosofia significa “amor per la saviesa” ( filos + sophia). I la filosofia de la que sempre hem sentit parlat, l’acadèmica, és només la part teòrica d’aquest gust pel coneixement. La filosofia, en realitat, és una eina per aclarir conceptes, dubtes, per a preguntar-se sobre els valors propis i per a crear-ne de nous. Per això mateix, la filosofia és una activitat que, des dels seus inicis, ha sigut pràctica. A través de la conversa, el diàleg, o les preguntes i les respostes, podem anar solucionant problemes que ens angoixen.
En aquest sentit, l’alemany Gerd Achenbach, al 1981, va fundar el que avui es coneix com a Filosofia Pràctica. Als Estats Units, des de llavors, les consultes filosòfiques han anat guanyant adeptes i, amb la publicació del llibre de Marinoff, s’han obert per tota Europa. A Espanya, existeixen tres grans associacions dedicades a la filosofia pràctica. A Sevilla, el col·lectiu ETOR organitza cursos i tallers. A Madrid, l’experta en filosofia pràctica Mónica Cavallé, dirigeix Asepraf i, a Catalunya, el filòsof Jaume Puigferrat dirigeix l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya (AFPC).
El mateix Jaume Puigferrat és el director de l’empresa Praxis, que es dedica a assessorar a clients particulars i a empreses i el cas del Gabinet Pharos, a Barcelona, és molt semblant. Es tracta de aplicar la filosofia a la vida quotidiana i, a través de la dialèctica, aclarir conceptes que poden causar problemes a la vida de parella, al treball o en el terreny de l’amistat.
Encara que ho pugui semblar, no es tracta de fer de psicòleg. La filosofia pràctica no pot tractar patologies. No és el seu paper. Els professionals de la filosofia pràctica, els anomenats assessors filosòfics, donen eines als seus clients per a que es preguntin qui són, què volen i, sobretot, perquè pateixen angoixa o por. La solució, moltes vegades, la troben ells mateixos al adonar-se de com havien plantejat d’una manera equivocada el problema. Es treballa l’arrel dels conceptes. Què vol dir amor? Què vol dir solitud? Què vol dir egoisme? I la llibertat?
Sens dubte, estem davant una nova sortida professional pels llicenciats en Filosofia. De fet,
La filosofia pràctica no només s’utilitza individualment. A més de les consultes privades dels diversos gabinets d’assessorament, moltes biblioteques de Catalunya ofereixen els que anomenen com a “Cafè Sòcrates” o “Cafè filosòfic”. Es tracta de reunir a grups d’entre
En una societat on tot va massa ràpid, i on sembla que no tenim temps per a res, ens hem oblidat de pensar. Ho fem poc i malament. I moltes de les causes dels nostres patiments, de les nostres frustracions, venen donades per un mal plantejament de vida. Si tenim clares les nostres idees, els nostres conceptes més fonamentals, podrem tenir més arguments per a decidir i actuar en els moments difícils. Preguntar-se per la vida és, en definitiva, preguntar-se per la felicitat. I la filosofia, l’amor per la saviesa, pot ser una bona eina per a fer-ho.
Associacions:
Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya
Asociación Española para
Gabinets d’assessorament filosòfic:
Estudis especialitzats:
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
