Anònims i covards
El món dels blocs personals segueix donant molt de què parlar. Ara, un bloc anònim, al que es pot accedir a través del web http://policialocapinedax.blogspot.com, explica suposades “interioritats” de la policia local de Pineda de Mar. Entre altres coses, critica el sistema de promoció interna del cos de seguretat, l’estat dels vehicles oficials, o pràctiques “fosques” d’alguns agents, com arxius de fotografies pornogràfiques dins d’ordinadors de la comissaria. Sens dubte, el cas és greu, ja que sota el paraigües de l’anonimat, es fa pública informació amb tot tipus de detalls que, de ser certa, hauria de ser confidencial.
L’Ajuntament ha reaccionat ràpid. Segons el consistori, les situacions que s’exposen en el bloc són conegudes des de fa temps i s’està treballant per tal de trobar-hi solució, tant a nivell d’infrastructures com d’organització. De moment, l’Ajuntament vol deixar clar, però, que té “tota la confiança en la policia local”.
Aquest cas no és una casualitat. Serveix per a preguntar-nos sobre el servei que fa, a Internet, i per tant a la societat, la possibilitat de signar textos a través de l’anonimat. La xarxa començava amb una promesa, quasi sagrada, que el Web ajudaria a la democratització del món. I la veritat és que no es pot negar que les revolucions socials, avui, passen per la banda ampla. Però una cosa és globalitzar la informació, fer-la disponible a tot i a tothom, i l’altra és parlar de llibertat en majúscules.
No són pocs els periodistes compromesos que han proposat un decàleg deontològic per a fer servir els blocs. I és que, en menys de 30 segons, pots obrir un bloc sense donar cap dada personal que t’identifiqui, podent calumniar, insultar, i mentir sobre qui vulguis i el què vulguis.
El cas de la Policia Local de Pineda és una clara mostra. Sense donar noms, sense donar la cara, algú s’atreveix a donar detalls que afecten a la seguretat dels ciutadans d’un poble. Sembla que, ara, tothom es creu amb el dret de dir el què vulgui, sempre que ho faci des d’una falsa identitat. I una societat valenta, compromesa, crítica, és la que compta amb individus que donen la cara, que posen el seu nom, que es comprometen amb la seva veritat, sense que pesin massa les conseqüències.
(Aquesta columna és una col·laboració que comença aquesta setmana a la contraportada del Setmanari Cafè amb Llet i que s’anomena “Match Point”)
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
