Albert Lladó

Aquest grup de Blanes ha entrat fort al mercat discogràfic. Dues veus que encaixen a la perfecció. La Meri transmet delicadesa, innocència, la bellesa de la veu d’un àngel. El Javier aporta la melodia potent, l’essència de Bizarre, la barreja de sensacions. Una proposta acompanyada amb la música d’uns científics convertits en investigadors de la passió, el desamor i la nostàlgia.

- Com neix el grup?
Javier García: Cadascú de nosaltres per separat havia anat fent les seves coses en música, però és al 2003 quan es consolida Bizarre amb la formació actual. Al principi, érem només l’Alfonso i jo, i fèiem música tecno. Després, s’hi van anar afegint en Jordi a la guitarra, l’Àlex al baix i la Meri, inicialment, com a segona veu.

Jordi Bonastre: Llavors va venir el nostre primer concert important, a la sala Razzmatazz de Barcelona i vam contactar amb en Billy, que des d’aleshores ha estat el nostre bateria.

Meritxell Marín: La veritat és que la formació actual del grup és el resultat de moltes casualitats. Som gent amb personalitats i maneres de viure molt diferents i Bizarre avui no es podria entendre sense l’aportació dels sis membres.

- Molta gent es pregunta què significa “bizarre”.
Javier: Com que cantàvem en anglès, i fèiem una música una mica estranya, entre tecno, pop i rock, un amic nostre ens va proposar el nom de “bizarre”.

Meri: “Bizarre” és una paraula d’origen francès, que no es llegeix tal com s’escriu, i això ha derivat en què la gent ens acabi coneixent per la pronunciació espanyola o catalana. Nosaltres l’hem feta nostra… i amb el temps s’ha tornat el nostre segell d’identitat.

- Després de l’anglès, us passeu al castellà i, una vegada publicat el disc, feu, amb gran èxit, les versions en català “Difícil d’oblidar” i “No escoltes mai”. Quina és la vostra llengua preferida per cantar?
Jordi: Per a nosaltres, la llengua no és un problema. Al contrari. De fet, hem fet versions en anglès i italià, fins i tot.

Javier: Sí, a més les cançons en català han tingut una gran acceptació. I, naturalment, ens fa molta il·lusió. Molt probablement en continuarem fent més.

Meri: Som dels que creiem que una bona cançó agrada independentment de la llengua en què es canti.

- Es por dir que feu pop, rock, tecno… És difícil definir-vos. A quin grup s’assembla Bizarre?
Jordi: És molt difícil. L’ideal seria que no ens assembléssim a cap cosa que es pugui escoltar al mercat, tot i que és inevitable que acabis tenint coses de l’un o de l’altre.

Javier: Jo crec que si agafes a U2, li afegeixes també una veu de noia, el toc electrònic de Keane i Depeche Mode, una mica de guitarres de Coldplay i uns tocs grunge de Nirvana, i ho barreges tot, surt la música de Bizarre.

Meri: La veritat és que és complicat. Potser el més curiós de tot és que entre els membres del grup hi ha gustos musicals molt diferents i això produeix més varietat en les cançons.

- Una veu femenina i una veu masculina. És difícil tenir dues veus protagonistes?
Javier: La veritat és que, a priori, ens semblava molt difícil. Nosaltres estàvem acostumats només a una veu principal, i així és com vam començar. Més tard, vam conèixer la Meri que s’encarregava de les segones veus, però vam veure que la seva veu podia ser principal també.

Jordi: Sí, la pròpia inèrcia ens va portar a tenir les dues veus. I crec que una de les gràcies del grup és com es complementen.

- El disc ha estat produït per Micky Forteza, el mateix productor del disc Adelantado de Jarabe de Palo. Com és el treball amb el productor?
Jordi: Home, la diferència és molt gran. Nosaltres no estàvem acostumats a treballar amb ningú més, i al principi xoca molt.

Meri: En Micky deixa la pell en cada projecte que fa, és una persona molt compromesa.

Javier: La cosa que més ens va sobtar d’ell era que ens proposava petits canvis en els arranjaments que potser nosaltres no vèiem clars al principi, però la majoria de vegades al final encertava i les cançons creixien. Té molta experiència. Et poses a la mà d’un professional, i es nota.

- La majoria del grup sou gent de ciències. Hi ha un físic, un matemàtic, un delineant i un enginyer. És casualitat o precisament per això us vau conèixer?
Javier: Jo diria que no és casualitat.

Jordi: Sí, és per l’ambient per on ens movíem. Era fàcil trobar-nos.

- I com vau arribar a enregistrar el disc? Vau enviar maquetes a totes les discogràfiques?
Javier: La veritat és que no. Ens vam assabentar d’un concurs de maquetes dels 40 Principales a Girona, i ens hi vam presentar. I vam guanyar el concurs!

Jordi: Sí, llavors ells mateixos ens van animar a entregar la maqueta a la gent de Música Global, que també són de Girona, i vam acabar fitxant per a ells.

- Youtube, com a molts grups, us ha servit per promocionar-vos. Quan vau penjar el vídeo “Sé” vau pensar que el podrien veure més de 80.000 persones?
Javier: Uf! I tant que no! Esperàvem que el veiessin com a molt 10 o 15 amics (riuen).

Jordi: No t’ho esperes mai. És increïble el que ha passat amb Youtube. Cada dia creix el número de gent que veu el vídeo, el comenta, ho enllaça…

- Fa poc vau composar l’himne del Club Hoquei Blanes, la vostra ciutat. Com va sorgir aquest encàrrec i com ha estat el procés de creació?
Jordi: Pedro Hormigo, un amic que coneix molt el club, va tenir la idea. Ell va fer la lletra i nosaltres hi vam posar la música.

Javier: Sí, tot plegat va ser increïble! Fa tres mesos va tenir lloc la Tarradellas Cup, un torneig internacional amb les seleccions més importants del món, i entre elles la catalana. Quan es van situar tots els jugadors del Blanes en fila i va començar a sonar l’himne amb què havíem estat treballant tot aquell temps…

This entry was posted Jueves, Octubre 18th, 2007 at 2:19 pm and is filed under L'Hiperbòlic. You can leave a response, or trackback from your own site.