Una societat més justa
Una societat madura, responsable, crítica, intel·ligent, és aquella que és conscient dels seus problemes però, també, del patiment dels altres. Si volem evolucionar cap a una comunitat més justa, sigui com sigui que entenem aquesta comunitat, hem de dedicar el nostre esforç, el nostre talent, per recordar que un altre món és possible. I només és possible si nosaltres posem de la nostra part.
Una bona mostra d’aquesta solidaritat, de la de veritat, és l’organització no governamental que en aquest número presentem, com a tema del mes, en forma de reportatge. Kvlar Fotoperiodistes porta més de 10 anys donant veu i protagonisme a ciutadans que, pel que sembla, han sigut oblidats. Les guerres són cruels, injustes i incomprensibles, però les postguerres són igual de devastadores. A més, com sempre intenta mostrar L’Hiperbòlic, les fundacions privades, i els esforços econòmics de les diverses caixes en les seves obres socials, van per aquesta línia. Els més desfavorits són els que necessiten més atenció i, per tant, més professionalitat. Per això, el treball per construir la cohesió social malmesa no acaba quan els tancs marxen. Cal ser persistent, constant, insistir-hi.
En aquest sentit, encara tenim molt a fer. Si som capaços d’unir esforços, lluites individuals, sense adonar-nos, estarem construint un projecte de societat en comú. I, a vegades, no són necessaris tants discursos teòrics, sinó que allò que importa és la voluntat, la passió i la dedicació. O sigui, el compromís.
( L’Hiperbòlic | Número 56 | Novembre 2007)
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.













Octubre 21st, 2007 at 8:06 pm
Así, casi en privado… ¿Has visto cómo está el foro?
Parece que la gente empieza a animarse.
Fíjate en Esteban, todo un arte de paciencia.
¡Abrazos!
P.D: dile a Ana que Alonso no tiene cuello, lo mires por donde lo mires. Eso sí, es un genio al volante.
Octubre 21st, 2007 at 8:32 pm
Es increible el señor Esteban.
Acabo de entrar en el foro y, la verdad, da gusto. Sin duda, va a rachas.
No he visto a Ana, pero seguro que está rabiando… he he.
Abrazos!