Albert Lladó

Quan començàvem l’aventura, boja, de fer un diari digital constantment actualitzat a la comarca del Maresme teníem molt clar que el projecte havia de respectar tres puntes, clàssiques, que tot mitjà de comunicació necessita per a ser atractiu i, a la vegada, viable. Per una banda, informar. I fer-ho amb rigor, immediatesa i proximitat. Per una altra banda, calia oferir un ventall publicitari als nostres clients per a que poguessin proposar els seus serveis sense que el lector ho veiés com una molèstia, sinó al contrari. I, per últim, i no menys important, havíem d’entretenir. Aquí, en aquest punt, és com vaig conèixer a la reina. Fins ara, un any després, Punk Ahoy ha sigut una de les marques d’identitat de DiariMaresme.com.

Des del primer dia les tires còmiques, iròniques, sarcàstiques, traient una afinadíssima punta a la més absurda actualitat política, esportiva i social, ha anat entretenint els nostres lectors. Ha enganxat a qui ens segueix perquè l’actualitat és una droga que, si la barreges amb humor, es converteix en crònica. No és exagerat, per aquest motiu, reconèixer que els personatges amb estètica punk i extraterrestre ens acompanyen, i en la fan més soportable, en la rutinària vida de notes de premsa i declaracions políticament correctes. Sempre al límit, la nostra reina, ha aconseguit no traspassar mai la barrera del mal gust. I ho ha fet dient sempre allò que ha volgut i com ho ha volgut. Un espai rectangular, a la portada d’un diari de proximitat, on desenvolupar tota una cosmovisió al voltant de les més surrealistes realitats.

Parlar d’immigració, política lingüística, infraestructures, llibertat d’expressió o religió no es fàcil sense caure en un discurs preestablert. Tasca complicada. Fer-ho des d’una mirada aparentment desenfadada i poc seriosa, ho és més. I aquesta és, per a mi, la gran virtut de la Punk Ahoy. Fer veure que res importa, que tot és relatiu, que la banalitat és el que mou el seu canell per a esquarterar la quotidianitat. Es tracta, un altre cop, d’un recurs més per a posar la carn fresca a la graella. Una carn de canyó que cal mostrar, fer-la evident, donar-li el paper protagonista que, a cada moment, es mereix. O sigui, convidar a la reflexió en un món on la rapidesa és el nostre dogma. Agafar aire, perspectiva i dir en alt allò que cal replantejar-se.

Aquesta mirada, aquest traç, aquesta habilitat per a descriure, en definitiva, el món que ens envolta no correspon a un pintor, a un dibuixant, simplement. Naturalment, hi ha un sentit estètic, un quadre a omplir, però el mapa conceptual no és el de l’artista plàstic. El camp de treball és diferent, més ampli, més ric. I és que darrera d’una visió tan brutalment irònica de la vida, o sigui tant intel·ligent, només podem trobar-hi un excel·lent escriptor. Edgar Cantero ho és i aprofita qualsevol disfressa per a demostra-ho.

( Pròleg del llibre editat amb les tires còmiques publicades aquest any a Diari Maresme per Punk Ahoy)

This entry was posted Lunes, Noviembre 12th, 2007 at 11:37 am and is filed under Bloc de notas. You can leave a response, or trackback from your own site.