Veritat o mentida?
A vegades, allò que sembla una cosa evident, inamovible, inqüestionable, resulta ser fals, enganyós i, encara que semblava impossible, irreal. Els rumors i els tòpics, en són bons exemples, d’això. Per aquest motiu, hem de qüestionar-nos cada esdeveniment, cada situació, cada sentiment. Hem de reinventar les nostres veritats per, al final, si cal, tornar a creure en les antigues.
Aquest mes de fred, Secundèria ha volgut oferir-vos, com a tema del mes, un reportatge sobre les llegendes urbanes. Qui no n’ha escoltat mai alguna? Qui no ha tingut por, en alguna ocasió, de coses que havia escoltat a amics, família o coneguts i que, si ho pensem racionalment, no tenen cap sentit. I és que diuen que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. Aquesta és la nostra feina, el nostre treball. Si volem ser conscients d’allò que som, de les nostres conviccions, hem de ser capaços de saber què és veritat i què es mentida, ho diguin un cop, dues o un milió de vegades. No és fàcil però si estem atents, i som fidels al nostre criteri, serem més lliures per decidir quines són les nostres veritats i, per tant, els nostres valors.
No patiu. Si a vegades és difícil diferenciar entre què és real i què és fantàstic, sempre podem refugiar-nos en una de les veritats més absolutes: la música. En aquest sentit, ens hem trobat amb el grup Bizarre, creadors, entre d’altres, de la cançó “Difícil d’oblidar”. Perquè, i aquesta és una de les gràcies de tota proposta artística, somiar és una de les formes més reals d’experiència vital.
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
