Sou de periodista
Qui treballi de periodista, o tingui la mala sort que la seva parella ho sigui, sap perfectament què vol dir la paraula precarietat. Ara, el Col·legi de Periodistes de Catalunya publica el que anomena “Tarifes mínimes orientatives per a l’exercici professional periodístic 2008″.
Si voleu, us podeu baixar el PDF.
Suposo que l’objectiu és establir uns paràmetres. Però, si us plau, compareu les dades proposades amb la situació real de l’amic periodista al qui heu de convidar, sempre que sortiu, a sopar.
No sé si les xifres són útils per exigir més dignitat, o per deprimir-se.
AVÍS: Naturalment, parlo de mitjans privats. De com està funcionant la comunicació pública parlarem un altre dia.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
Diciembre 24th, 2007 at 9:39 am
hola… bé, força orientatiu. ara falta que ens ho paguin.
Diciembre 24th, 2007 at 1:21 pm
Exacte!
He he…
Octubre 30th, 2008 at 10:37 am
Vaja….si més no els mínims són…bé hi són si més no. I si els paguen…clar que la feina no és bufar i fer ampolles.
Les tarifes dels guionistes són força engrescadores si no tens en compte la feinada que implica i la no vida social, no vida privada, no temps personal i sempre i quant tenim la sort de que ens contractin….i ens paguin clar…
Si ja ho deia ma mare….havies de ser dentista!!! però és que a mi veure sang em mata!!
De totes formes jo, la meva professió, no la canviava per cap altra.
Apali,
Salut i sort!!! (per a tots).
PD: Ara entenc perquè sempre em conviden i mai no em deixen pagar!
http://jordanayontney.wordpress.com/