Albert Lladó

El poder polític ja no té excuses. Té la obligació d’informar, des del rigor i l’objectivitat aconseguida sota criteris periodístics, amb la màxima serietat. Abans, podia argumentar que els mecanismes de comunicació eren cars, poc eficients o que eren inversions no prioritàries. Ara, tot ha canviat.

Només amb un web municipal on hi hagi un fòrum de debat ciutadà, i un bloc per a cada regidoria, ja podem dir que la participació ha fet un salt endavant. El cas de Mataró, al debatre el pressupost municipal pel 2008 en un bloc expressament creat per l’ocasió, és un bon exemple. Naturalment, caldrà “vigilar què vigila” el consistori. Quins missatges censura? Què publica? Què deixa en obert i què amaga? 

Però el que sembla indubtable, avui, és que el web dóna totes les possibilitat per fer de la democràcia un sistema més participatiu, on tothom digui la seva. No és només una eina per una gestió més eficient- que també- on trobar fàcilment documents o models de sol·licituds, sinó que s’ha de convertir en una plataforma on el polític expliqui, clarament i sense fer propaganda, què està fent, com i per què.

Una llei. Sense una llei que els hi obligui a, en el web municipal, comparar les promeses electorals, o el PAM (Pla d’Actuació Municipal), amb les seves accions de govern, estarem un altre cop en la mateixa lluita de sempre. Els gabinets de premsa – o caps de comunicació -, per molt bona tecnologia que hi hagi, no poden estar escollits a dit. Creació de places públiques, on es tinguin en compte els mèrits i la experiència, pels llocs de treballs que es paguen amb diner públic.

Per tant, i per acabar, les possibilitats hi són. Si no hi ha més participació ciutadana, més informació de qualitat, és perquè no hi ha voluntat política (alguns ajuntament en són l’excepció). Però nosaltres no podem esperar a que els polítics siguin defensors de la informació. Hem de ser els periodistes, i la societat civil en general, qui demanen que s’apliqui les eines que la xarxa ens ofereix per debatre, dialogar i, sobretot, decidir des de la llibertat de ciutadans adults amb criteri. Però, ho hem de tenir clar, sense informació no hi ha res a fer.

This entry was posted Sábado, Enero 12th, 2008 at 12:21 am and is filed under Bloc de notas. You can leave a response, or trackback from your own site.