Ètica i estètica
Aquest estiu, la Xina organitza els Jocs Olímpics. Una trobada que reunirà els millors esportistes del món, de les diverses especialitats, per competir per l’or, l’argent i el bronze. Un espectacle, sens dubte, digne de veure. Però no tot és estètica.
Tots recordem, encara, com van transformar els Jocs Olímpics Barcelona. No només s’hi van fer obres que han canviat la ciutat, sinó que, aquells dies, s’hi respirava allò que s’ha anomenat “esperit olímpic”. Es tracta de la sensació de compartir, a través de l’esport, uns valors i una ètica que haurien de ser universals. La pau i el respecte a les minories són dues idees fonamentals, i irrenunciables, d’aquesta manera de sentir les Olimpíades. Des de l’Antiga Grècia fins als nostres dies, això ha representat la flama que surt des d’Atenes.
La Xina vol organitzar els millors Jocs de la història. Però ho fa envoltada de polèmica per la seva relació amb el tibetans, la poca transparència i la invisible llibertat d’expressió. Quan portar una fotografia del Dalai Lama encara és delicte, i quan la pena de mort es veu com una pràctica natural, hem volgut explicar en aquest número què és el Tíbet i què reclama.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. “Podemos estar contentos” es mi primer libro de relatos.
