La imaginació al poder
Aquest mes fa 40 anys d’allò que es va anomenar “Maig del 68”, una revolució que va situar París en estat d’excepció i que va fer creure al món sencer que la utopia era possible. Ara, quan la societat ha canviat tant, cal recordar què va fracassar però també, què vam aprendre.
Més enllà de nostàlgies poc realistes, i més enllà de l’anàlisi pessimista, és cert que alguns dels ideals, i drets, que es defensaven en aquella França encara perduren. Per això, en aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut explicar com, de manera extraordinària, els estudiants, obrers i intel·lectuals van anar de la mà per fer-se amb el carrer i lluitar contra un món que se’ls havia quedat caduc. I és que, avui, la jornada de 40 hores, i el sou mínim, els veiem com una cosa que ha existit sempre. I no és així.
Naturalment, els sistemes democràtics, i la llibertat d’expressió, han anat augmentant aquests anys i existeixen altres formes de reivindicar allò que creiem just. El dia a dia, on podem demostrar que som conseqüents, és més efectiu que una revolta efímera. Però cal mirar el passat, analitzar-lo, per saber d’on venim i, sobretot, qui som. Només així podrem construir les nostres utopies.
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
