Albert Lladó

El 1910, a Alemanya, sorgia una corrent psicològica que pretenia explicar el procés mental que seguia el nostre cervell a l’hora de percebre la realitat externa. Segons aquesta teoria, després anomenada Gestalt, la ment configura allò que li arriba a través de canals sensorials (percepció) i de memòria (pensament).

La Gestalt, que es pot traduir per “forma”, “figura” o “estructura”, entre altres termes, defensa la màxima que el Tot no és res més que la suma de les parts. Així, el que veiem no és el que hi ha, necessàriament, sinó el que nosaltres construïm a partir dels fragments que percebem.

És important que no confonem la psicologia Gestalt, sorgida a Alemanya al voltant de les universitats de Graz i Berlín, amb la teràpia Gestalt, creada per Fritz i Laura Perls als Estats Units dels seixanta, on es va concebre com a forma de vida i pràctica pel creixement personal. Una, la primera, té un objectiu clarament científic – aconsegueixi resultats òptims o no – i l’altra, la que veu al terapeuta com a “guia”, és merament una concepció vital.

Tornem a la psicologia alemanya. Segons els seus autors més importants, com Wertheimer, Köhler o Koffka – que pertanyen a la corrent berlinesa – la forma ens ve donada de manera immediata i la tenim interioritzada de manera innata. Així,  els dibuixos animats que veiem en moviment, els entenem perquè ja tenim la idea de moviment prèviament. Sens dubte, és una teoria amb antecedents en el “apriorisme” de Kant o en el “associacionisme” de Hume. Però, què ens ha de dir la Gestalt avui?

En molts sectors de la psicologia clínica, aquesta manera d’entendre la percepció està vista com una interpretació caduca. Tot i així, si escoltem una mica el què volien dir els alemanys de principis del segle passat, veurem com funciona la publicitat més actual. Si sabem que només ens volen vendre quelcom, per què caiem? Quina és l’estranya lògica que fa que una necessitat irreal es converteixi en imprescindible? Quin paper juga la imatge en aquest joc psicològic?

La Gestalt va proposar diverses lleis que explicaven com l’ésser humà percep allò que li arriba des dels sentits. D’aquesta manera, s’assegura que l’Home té una clara tendència a les formes més simples. Per això, una imatge molt complexa, amb angles i corbes, l’acabem veient com una figura geomètrica ja coneguda. Els cercles no són més que un bon exemple d’això, ja que veiem una circunsferència perfecta allà on no hi és.

Però també entenem les imatges com un tot tancat, encara que hi faltin parts. Segons la llei de la semblança, a més, agrupem els elements similars en una mateixa entitat. I segons la proximitat, també agrupem allò que té una certa relació de distància. Passa el mateix amb la simetria i la continuïtat. Lleis simples per a ments simples que, per sobreviure, agrupen allò que reben segons tamany, color i geometria.

Segurament, molts de vosaltres heu rebut algun correu electrònic amb imatges que semblaven altres coses, o amb textos que, al llegir-los ràpidament, donava la sensació que hi posessin quelcom diferent al que realment estava escrit. Això és una mostra més dels sentits, com la cullereta que, dins d’un got d’aigua, sembla molt més gran. Exemples inofensius del que es pot fer per objectius menys inofensius.

Joseph Goebbels, el ministre de propaganda nazi, sempre deia que una mentida repetida mil vegades es convertia en veritat. Una imatge, per tant, que sembli una altra cosa, acaba sent aquella cosa. I és el que està passant amb la publicitat actual.

Avui, que creiem que hem avançant tant en mentalitat,  som tant vulnerables com abans. Mirem la publicitat efectista i, sense adonar-nos, considerem modern, cool, i avançat un joc de miralls que, en el seu missatge més profund, segueixen apel·lant als mateixos clixés. Sexe, violència i l’eterna promesa de riquesa. No hi ha res més que això. Potser, caldrà ser més honestos. I admetre la nostra simplicitat. O, com a mínim, no confondre l’estètica amb l’ètica.

This entry was posted Martes, Julio 1st, 2008 at 7:34 pm and is filed under Revista 3 Viles | Sucre i Sal. You can leave a response, or trackback from your own site.