La igualtat no és una utopia
Barack Obama ha guanyat les eleccions als Estats Units. En primer lloc, és una bona notícia perquè, ja era hora, ens deixaran una mica en pau amb tant discurs polític, tants mítings i tanta promoció. Semblava que a la televisió, i a la premsa, no es podia veure una altra cosa. Però és veritat que també és una bona notícia que hi hagi un primer president negre. No fa tant que això es veia com una quimera irrealitzable.
La lluita per la igualtat no és una utopia, no. Ni per la llibertat. Ni per la justícia. A vegades, sembla que la societat no avança, o que ho fa massa poc a poc. Però per això és molt important recordar que, fa molt poc, els negres no tenien dret a vot i, ni tan sols, eren considerats com a ciutadans en sentit estricte. La perseverança, al final, té els seus fruits. Per celebrar aquesta fita, hem volgut obrir el tema del mes d’aquest número de desembre amb un passeig, no sempre còmode ni bonic, fins arribar al somni – ara, real – de que tothom té els mateixos drets, i les mateixes oportunitats, tingui el color de pell que tingui.
Encara hem de fer molta feina. Cal assegurar que les dones tinguin la presència en política que es mereixen i que tota la societat necessita. I també hem d’acabar amb altres injustícies, però el més important és que el model de Martin Luther King, i altres activistes, demostra que les reivindicacions que funcionen són les que es defensen a través de la paraula i mai, amb violència. Així, guanyem tots.
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
