La importància del missatge
Arribem al maig, el mes en què se celebra el Dia Internacional dels Treballadors, jornada reivindicativa que s’ha anat convertint en una simple festa, un pont on fugir de les ciutats en busca d’una mica de descans i desconnexió. I hi arribem després d’uns mesos plens de tensió, on molts estudiants, i alguns docents, han sortit al carrer per protestar pel Pla Bolonya, el qual consideren un pas cap a la mercantilització de la universitat pública. La duríssima repressió de les manifestacions ha acabat amb la destitució de Rafael Olmos, director general dels Mossos d’Esquadra.
Més enllà dels arguments a favor i en contra de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), el que és evident és que el que va passar a Barcelona no pot tornar a passar. No afavoreix ningú. Siguin els estudiants o qui sigui qui es manifesta, tothom té el dret de sortir al carrer a protestar per allò que creu injust o francament millorable. Caldrà garantir la seguretat de tothom, sí, però també la llibertat d’expressió que – no ho oblidem – és un dels valors irrenunciables de qualsevol democràcia que vulgui ser considerada com a tal.
Allò que importa, doncs, és el missatge. Per aquest motiu, hem volgut recordar aquest mes una figura com Jean-Michel Basquiat. No és innocent. Parlem d’algú que va canalitzar el seu inconformisme a través de l’art. I és que el silenci no soluciona res. Donem una oportunitat a la paraula, al diàleg, a la comunicació. Altres cops no ens ha anat tan malament. Sempre hi som a temps.
Licenciado en Filosofía, trabajo como periodista. Acabo de publicar mi primera novela: 'La puerta'
