Viatjar
Mentre escric aquestes línies, penso què em posaré a la maleta, què llegiré al tren i quines rutes mentals construiré a l’avió. Viatjar és, sobretot, un exercici d’imaginació.
Imaginar-se la nova ciutat, els carrers mai vistos, el paisatge que has dibuixat prèviament al teu cap i que, la majoria de vegades, no correspon amb el què et trobes. Segurament, molts dels lectors del 3 Viles tornen just ara de les seves vacances d’estiu, o estan a punt de marxar, també. Saben del què parlo. És una experiència necessària, que dóna oxigen, és la recompensa per la qual ets capaç d’esforçar-te una mica més durant les rutines del dia a dia… perquè saps que arribarà el moment d’anar a conèixer llocs on mai has passejat abans.
La màgia d’allò nou. És cert que la majoria ens comportem com a turistes, que no sortim de les rutes preestablertes, i que l’experiència és força artificial. És veritat, sí, que sempre envegem aquells viatgers professionals, que es passen tot l’any d’un cantó a l’altre del món, aprenent llengües i cultures. Tots hem volgut ser així, alguna vegada… tots hem volgut viure com a nòmades, però molts pocs ho acaben fent. Sempre trobem alguna excusa. De què viurem. No podem deixar el nostre pis, ara. L’hipoteca, els fills, la família, el gos… Lligams que ens posem nosaltres, perquè som nosaltres qui tenim por de sortir a veure el món.
[Seguir llegint a Revista 3 Viles]
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
