Archives for octubre 2009
II Premi Blocs Maresme
L’Hiperbòlic 76
El número de novembre de L’Hiperbòlic no és temàtic, però podria ser-ho. Veureu que, a les pàgines que segueixen, parlarem de compartir en tots els aspectes possibles. Hem dedicat un reportatge al fet de compartir pis, de començar a viure amb altres persones que no són la teva família, observant tots els conflictes que això pot comportar. No és fàcil complir regles de joc, però menys, crear-les. També veureu que tenim nova secció, “Busquem… joves talents”, vol ser un aparador per a tots aquells dibuixants i fotògrafs, amateurs o professionals, que vulguin donar a conèixer el seu treball. Compartim els espais de la nostra revista amb els lectors perquè també és vostra. També hem sigut els primers de parlar amb el Biel Durán, que interpreta a la seva nova pel·lícula, Castillos de cartón, un jove pintor que comparteix tot amb el seu millor amic, inclòs l’amor – i el sexe -, per una noia.
Sense voler posar-nos massa seriosos, és cert que hi ha altres formes de compartir, de donar un cop de mà, que són molt urgents. Per això, hem volgut oferir-vos un especial sobre els valors del voluntariat que, si sempre són necessaris, en temps de crisi són una eina indispensable per tornar a tenir esperança en una societat millor. Parlem de la feina del pare Manel a les presons, del casal d’Infants del Raval, de Setem o de la Fundació Arrel. Però només són alguns exemples de centenars i centenars de persones, de totes les edats, que fan una tasca massa silenciada. És un minúscul homenatge però també, una invitació per formar-ne part. És potser per això que hem decidit, ara que surt la segona part de les seves Memòries, parlar amb el president Pujol i contradir, d’alguna manera, el que ens diu al titular de l’entrevista: “Ara, del bé comú no en parla ningú”. Nosaltres, sí.
Secundèria 139
Et busquem a tu. Cerquem gent jove, que faci fotos, que li agradi dibuixar, igual que quan organitzem Ficcions intentem premiar aquells nois i noies que escriuen millor. Ara, hem canviat “la imatge del mes” per una secció més oberta, amb una pàgina sencera, per enfocar allò important: la creativitat de tots els nostres lectors.
I és que el talent té moltes cares, moltes maneres d’expressar-se. Nosaltres, des del Secundèria, volem fer d’altaveu de totes: des de les de perfil més científic fins a aquelles veus més properes a l’art, la música o les noves tecnologies. En aquest sentit, us oferim com a tema del mes la història d’Eyeos, un projecte impulsat per dos joves d’Olesa que acaba de ser reconegut com a Premi Nacional de Comunicació per la Generalitat de Catalunya. Poca broma. Els seus creadors ofereixen un escriptori virtual, amb moltes de les funcionalitats que dóna Google però garantint la privacitat. En aquesta mateixa línia, hem volgut conèixer Laura Diéguez, una dissenyadora que ha sorprès el món de la moda amb un projecte que és un homenatge als monstres de les pel•lícules de Sèrie B.
Però el Secundèria té un doble objectiu com a revista. Volem que sigui un lloc on informar-se de les últimes tendències, on els alumnes puguin dir la seva, però també vol ser vista com una eina per presentar la pedagogia i l’ensenyament com quelcom atractiu. El nostre compromís amb aquesta idea és transformar en reportatges com el que us oferim en aquest número, explicant la relació entre el poeta Palau i Fabre i el pintor Pablo Ruiz Picasso, i en altres que anirem desenvolupament gràcies als vostres comentaris, suggeriments i propostes.
Una comèdia espanyola
[Foto: Alberto Nevado]
Teatro dentro del teatro. Unos actores que miran al público, y al supuesto autor de la obra sentado en una butaca escondida, y que van explicando qué significa esto de actuar, de hacer teatro y de ponerse en la piel de diferentes personajes y situaciones. Nada nuevo. La obra más ambiciosa de Yasmina Reza, que ha experimentado el éxito internacional con excelentes piezas como Arte o Tres versiones de la vida, llega al Teatre Nacional de manos de Sílvia Munt. Y lo hace dejando un agridulce sabor de boca, porque se aprecian las intenciones, el querer explicar la delgadísima línea que separa – o no – realidad y ficción, y la complejidad de las relaciones familiares al mismo tiempo, pero se hace desde un texto demasiado apoyado en tópicos, con monólogos frágiles e inconsistentes, y con resultados que no logran despistar la superficialidad de una reflexión que podría ser mucho más atractiva viniendo de Reza. Sin embargo, la maestría de los actores, la sabiduría de Munt, y la acertadísima escenografía de Xavier Millán hacen que valga la pena acercarse al TNC.
[Seguir leyendo en Revista de Letras]
[Lleguir en català a Diari Maresme]
100 años sin Ferrer i Guàrdia
Este octubre, se cumplen 100 años del fusilamiento en Montjuïc del pedagogo libertario Francesc Ferrer Guàrdia, acusado -injustamente- de ser el impulsor de la Semana Trágica que tuvo lugar en Barcelona. Para reivindicar su figura, y su compromiso con la Educación, Revista de Letras repasa su trayectoria vital y humanística.
[Seguir leyendo en Revista de Letras]