Per què treballar com a periodista?

Sandra López, una estudiant de Segon de Batxillerat, em demana que li respongui algunes preguntes pel seu “treball de recerca”. Aquí van les respostes…

Els joves d’ara estudien per ser enginyers, professors,etc, per què treballar com a periodista? Què et va portar a treballar com a mediador havent estudiat filosofia?
La veritat és que va ser una mica per casualitat. A mi el que m’agradava – el que m’agrada – era escriure. Vaig demanar poder escriure a molts mitjans i algun em va oferir fer, com a freelance, algunes entrevistes… Poc a poc vaig anar ficant-me més en aquest món i provant nous registres…

És veritat allò que diuen de que tots els principis són durs, com en el cas del becari amb els cafès?
Suposo que sí, però com en tots els oficis. A mi el fet que no vingués de Periodisme em va fer espavilar molt. Sabia que ho tenia encara més difícil… i vaig acabant creant el meu propi diari digital. Abans, ja havia creat un fanzine cultural i he seguit construint els productes que, amb totes les limitacions que tinc, m’agradaria llegir com a usuari.

Respecte el nivell laboral, alguna vegada  t’han “insinuat” la ideologia de la editorial per la que has treballat?
No, mai. També és cert que jo m’he dedicat més al periodisme cultural… Només una vegada no em van publicar una columna on parlava de la monarquia espanyola… encara és un tema complicat. Mira què va passar amb El Jueves fa poc… Cap problema: ho vaig publicar al meu bloc.

Existeix rivalitat o competència entre els propis companys dins d’un periòdic?
Jo no ho he viscut. Al contrari. Entenc el periodisme com una forma d’aprendre, d’obligar-te a estar informat per informar bé als demés, i per tant un company sempre és un exemple. Tant per saber què has de fer com pel contrari.

Fins a on series capaç d’arribar per una notícia?
En el periodisme cultural aquestes coses de les exclusives no funcionen tant com en el polític o d’altres… però arribaria fins on la meva ètica em permetés. Sempre cal tenir en compte qui és dèbil, per no fer mal innecessàriament.

En el  suposat cas de que una notícia afectés a un amic o familiar que faries prevaler l’objectivitat del notícia o el nexe d’afecte?
No crec en l’objectivitat en el periodisme. És una falsa promesa. Em semblen bé les diverses línies editorials perquè reflecteixen la pluralitat de la societat. En periodisme, només crec en el rigor i, per tant, demanaria a un company que fes ell la notícia. De fet, ho he demanat en alguna ocasió. És molt lleig parlar d’un mateix, per exemple.

Un periodista necessita tenir coneixements dels factors que interfereixen a l’hora d’escriure una notícia, penses que algun dia existirà un periodisme en el que les notícies siguin totalment objectives ?
Com et deia, les notícies objectives no existeixen. Només el fet de parlar d’un tema, i no d’un altre, fa que no siguis objectiu. Els periodistes no han de ser robots sense una visió particular del món, ni sentiments. El que han de ser és honestos i responsables, no només amb l’empresa que els hi paga, sinó amb la societat a la qual pertanyen.

Podries fer un breu balanç de les avantatges i dels inconvenients pels futurs periodistes?
Segurament, aquesta resposta seria més interessant si li fessis la pregunta a un periodista veterà. Jo em considero un aprenent. Vull creure que encara sóc jove (ejem)… Però els inconvenients poden ser la precarietat laboral i, relacionat amb això, l’exigència que el periodista del segle XXI sigui un home-orquestra, que domini l’escriptura, l’edició de vídeo i àudio, les eines 2.0… tot això sense una formació a l’alçada. Els avantatges… obligar-se un mateix a aprendre cada dia i conèixer gent interessant.

Si poguessis tornar cap al passat, escolliries periodisme com a carrera?
És possible. De fet, vaig fer un postgrau… La filosofia i la literatura m’interessen molt, però sempre es pot agafar un llibre per aprendre. Ara bé, per escriure bé a premsa no hi ha res com llegir molts diaris… Suposo que fer Periodisme està molt bé perquè coneixes gent amb les mateixes inquietuds…

Leave a Reply

Albert LladóPeriodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'