Miralls i consols
Foto: David Lladó | Imatges.net
La calor de l’estiu et bloqueja els músculs, t’empresona al sofà o a la cadira de la terrassa, com si fos l’efecte d’una gegantina borratxera. La suor baixa en cascada pel coll, i la teva energia només l’utilitzes per queixar-te de la temperatura. Penses que has d’anar allà, o fer allò, que se’t fa tard, o que no pots deixar passar un altre dia per solucionar la paperassa burocràtica.Però no hi ha res a fer. Un té gelat, una cervesa ben freda, i a seguir esperant que a la nit baixin els graus.
Sort d’Internet. Amb el portàtil a les cames, com si estiguessis bressolant al fill que no pot dormir, vas navegant, naufragant, per pàgines sense sentit. Llegeixes en diagonal, veus algun vídeo de Youtube, i segueixes perdent el temps.
Sempre m’havia preguntat si hi havia algú que es digués exactament com jo. El nom i els dos cognoms idèntics. Vaig entrar a Facebook i vaig buscar. Dotze persones compartien la meva identitat. Un per un els vaig anar afegint com a amics i esperava, ansiós, que m’acceptessin. Així vaig passar tres o quatre nits d’agost, sense més preocupacions que imaginar com seria el meu doble, el meu antecessor o successor, aquell pel que em podien haver confós a la xarxa. Dibuixava mentalment la seva casa, la seva dona, les seves amants, els fills, què havien estudiat, com havien desenvolupat la seva carrera professional …
[Segueix llegint a la Revista 3 Viles]
Periodista cultural de LaVanguardia.com. Editor de Revista de Letras y Diari Maresme. Mi último libro es 'La realidad es otra'
