Benvolguts companys i amics,

Us escric, en primer lloc, per desitjar-vos una bona entrada d’any. Però també per fer-vos saber que aquest 2010 començo una nova etapa professional que em fa molta il·lusió, però que m’obliga a deixar la direcció de les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic.

Crec que ha sigut una etapa, de poc més de 3 anys, on he après i he gaudit molt. No és exagerat dir que, com a mínim, el resultat és molt positiu. De mitjana, entre les dues revistes, tenim més de 100.000 lectors anuals. Precisament, deixo el projecte just quan ens han reconegut amb el VIII Premi de l’Associacionisme Jove per “ser un mitjà de comunicació que ha apostat per donar veu a la gent jove, per interessar-se per les qüestions juvenils i tractar-les amb un llenguatge proper als joves, per adreçar-se als joves adolescents i universitaris sense paternalismes ni adoctrinaments i fer-ho des d’una òptica catalana”. Aquest era un dels objectius. L’altre era fomentar la participació i la creació. Ficcions, on han participat  més de 4.000 alumnes d’entre 14 i 18 anys en les tres primeres edicions , és ja un referent indiscutible a la xarxa com a projecte que fomenta la lectura i l’escriptura en català. Així ho reconeix el propi Conseller  de Cultura Joan Manuel Tresserras.

Evidentment, tot això ha estat possible gràcies a un treball en equip. Per això, vull agrair la confiança que ha tingut en mi l’editor, en Josep Ritort. Però també la complicitat dels meus companys: el rigor de Diego Giménez, la creativitat de l’Enric Vidal i la Susana Perdomo, la professionalitat d’ Irene Torra o l’eficàcia de l’Alba Vidal i l’Anna Pueyo, entre d’altres. També tinc que donar les gràcies als col·laboradors externs, que han enriquit les revistes amb les seves aportacions i idees. Deixeu-me citar als companys de la revista Enderrock, als de l’ACPG, als de la Secretaria General de Joventut, a la psicòloga Laura Cerdán, al boníssim fotògraf Ivan Giménez,  a l’equip de L’Hiperbòlic Mallorca o als amics de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, a més dels col·legues dels diversos gabinets de premsa i comunicació amb els que hem estat constantment en contacte. I, per acabar, també tinc que agrair l’amabilitat de tots els nostres entrevistats, que ens han atès sempre amb la màxima cordialitat.

Poca cosa més. Segur que ens trobem en altres projectes i il·lusions. Espero que tingueu un excel·lent any 2010 i aprofito per enviar-vos una forta abraçada,

Albert Lladó

El passat divendres 6 de novembre, durant la celebració del VIII Sopar de l’Associacionisme Jove Català, a la Masia de la Guineueta de Nou Barris (Barcelona), es van entregar els VIII Premis de l’Associacionisme Jove Català, organitzats pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), òrgan que serveix com a xarxa d’entitats juvenils del país. El jurat, amb el lema “Som joves: som present, som futur”, va voler reconèixer el treball de les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic com el “mitjà de comunicació més compromès amb els lectors joves”.

Segons el veredicte, les dues revistes editades per l’empresa Edicat, van merèixer el guardó “per ser un mitjà de comunicació que ha apostat per donar veu a la gent jove, per interessar-se per les qüestions juvenils i tractar-les amb respecte i rigor, per adreçar-se als joves adolescents i universitaris sense paternalismes o adoctrinaments i fer-ho des d’una òptica catalana”.

El Premi arriba, justament, quan la revista Secundèria compleix 15 anys de vida. Durant aquest temps, amb més de 300 entrevistes, 500 reportatges d’interès juvenil i 140 números, i amb una mitjana de 80.000 lectors mensuals, és la publicació líder i referent del sector, arribant al 90% d’instituts de Catalunya.

[Seguir llegint a Dèria.cat]

El número de novembre de L’Hiperbòlic no és temàtic, però podria ser-ho. Veureu que, a les pàgines que segueixen, parlarem de compartir en tots els aspectes possibles. Hem dedicat un reportatge al fet de compartir pis, de començar a viure amb altres persones que no són la teva família, observant tots els conflictes que això pot comportar. No és fàcil complir regles de joc, però menys, crear-les. També veureu que tenim nova secció, “Busquem… joves talents”, vol ser un aparador per a tots aquells dibuixants i fotògrafs, amateurs o professionals, que vulguin donar a conèixer el seu treball. Compartim els espais de la nostra revista amb els lectors perquè també és vostra. També hem sigut els primers de parlar amb el Biel Durán, que interpreta a la seva nova pel·lícula, Castillos de cartón, un jove pintor que comparteix tot amb el seu millor amic, inclòs l’amor – i el sexe -, per una noia.

Sense voler posar-nos massa seriosos, és cert que hi ha altres formes de compartir, de donar un cop de mà, que són molt urgents. Per això, hem volgut oferir-vos un especial sobre els valors del voluntariat que, si sempre són necessaris, en temps de crisi són una eina indispensable per tornar a tenir esperança en una societat millor. Parlem de la feina del pare Manel a les presons, del casal d’Infants del Raval, de Setem o de la Fundació Arrel. Però només són alguns exemples de centenars i centenars de persones, de totes les edats, que fan una tasca massa silenciada. És un minúscul homenatge però també, una invitació per formar-ne part. És potser per això que hem decidit, ara que surt la segona part de les seves Memòries, parlar amb el president Pujol i contradir, d’alguna manera, el que ens diu al titular de l’entrevista: “Ara, del bé comú no en parla ningú”. Nosaltres, sí.

Et busquem a tu. Cerquem gent jove, que faci fotos, que li agradi dibuixar, igual que quan organitzem Ficcions intentem premiar aquells nois i noies que escriuen millor. Ara, hem canviat “la imatge del mes” per una secció més oberta, amb una pàgina sencera, per enfocar allò important: la creativitat de tots els nostres lectors.

I és que el talent té moltes cares, moltes maneres d’expressar-se. Nosaltres, des del Secundèria, volem fer d’altaveu de totes: des de les de perfil més científic fins a aquelles veus més properes a l’art, la música o les noves tecnologies. En aquest sentit, us oferim com a tema del mes la història d’Eyeos, un projecte impulsat per dos joves d’Olesa que acaba de ser reconegut com a Premi Nacional de Comunicació per la Generalitat de Catalunya. Poca broma. Els seus creadors ofereixen un escriptori virtual, amb moltes de les funcionalitats que dóna Google però garantint la privacitat. En aquesta mateixa línia, hem volgut conèixer Laura Diéguez, una dissenyadora que ha sorprès el món de la moda amb un projecte que és un homenatge als monstres de les pel•lícules de Sèrie B.

Però el Secundèria té un doble objectiu com a revista. Volem que sigui un lloc on informar-se de les últimes tendències, on els alumnes puguin dir la seva, però també vol ser vista com una eina per presentar la pedagogia i l’ensenyament com quelcom atractiu. El nostre compromís amb aquesta idea és transformar en reportatges com el que us oferim en aquest número, explicant la relació entre el poeta Palau i Fabre i el pintor Pablo Ruiz Picasso, i en altres que anirem desenvolupament gràcies als vostres comentaris, suggeriments i propostes.

[Foto: imatges.net]

T’agrada fer fotos? Ets un il·lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web com un Flickr o un Fotobloc, no ho dubtis!! Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a “Es busquen joves talents”. Només has d’enviar l’enllaç, el teu nom, l’edat i una presentació de dues línies parlant de les teva obra. Poden participar joves de 14 a 18 (al Secundèria) i de 18 a 30 (a L’Hiperbòlic).

Conseller J.M. Tresserras al Ficcions i UniFiccions from Clack Produccions – Clack.ws on Vimeo.

Gràcies per estar aquesta tarda aquí, en aquesta entrega de Premis que, per a nosaltres, és molt especial.

Una vegada més, des de les revistes Secundèria i L’Hiperbòlic, hem volgut seguir amb una de les nostres aficions: trencar tòpics. Quan tots els que treballem a Edicat escoltem allò de que els joves no llegeixen, o no escriuen, i que no ho fan en català, sabem que és una afirmació que no correspon a la realitat.

El repte era demostrar-ho. Mostrar-ho. Sens dubte, si això ha estat possible, i si aquests concursos – Ficcions i UniFiccions – han esdevingut un èxit, ha sigut gràcies, sobretot, al talent dels alumnes i a la complicitat i generositat dels professors. Però també crec que cal destacar l’esforç dels editors d’Edicat, i en especial de Josep Ritort, que han apostat des del primer dia per aquesta aventura.

Escriure no és publicar llibres. És la voluntat de, a través de la passió per les paraules, comunicar-nos millor. Nosaltres hem cregut que, també per desfer un altre tòpic molt estès, la tecnologia podia – pot – servir per apropar persones, nois i noies, que comparteixen una cultura i una llengua en comú. Així, avui aquí veureu gent de Barcelona, però també de Lleida, Tarragona, Girona, les Illes i el País Valencià. A Ficcions, més de 2.200 participants. A UniFiccions, més de 200. Els números, a vegades, són freds. Però us asseguro que l’equip que hi som darrere ens hem il•lusionat amb cada un dels participants i ens hem llegit, entre sorpresos i agraïts, totes les històries.

La literatura és una mirada creativa, lliure, nova, però sempre amb un model anterior. Les nostres lectures fan la nostra escriptura. Per això, tots els participants havien de triar un inici d’un escriptor reconegut. Convidar a la lectura d’escriptors i escriptores com Maite Carranza, Pep Coll, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Ferrant Torrent (a Ficcions) i de Josep Maria Espinàs, Maria-Antònia Oliver, Narcís Oller, Carme Riera o el genial Francesc Trabal (a UniFiccions) també era un dels objectius del concurs.

Només em queda donar-vos de nou les gràcies de part dels que hem estat dia a dia a la redacció, veient com el projecte creixia amb les vostres metàfores, amb els vostres personatges i amb la vostra manera de, a través de l’escriptura, jugar. Ara, comença la festa. Esperem que gaudiu i molta sort a tothom!

[Fragment dels discurs de l'acte d'entrega de premis de Ficcions. Gràcia, 20 de maig de 2009]