Albert Lladó

Ens havíem apuntat al taller d’escriptura tot just començar l’estiu, per no passar-nos el juliol i l’agost sense fer res, a casa dels pares, dormint fins al migdia, veient qualsevol porqueria a la televisió, i fent el cafè al casino del poble. Agafàvem el tren aviat. Després, donàvem una volta per la ciutat, dinàvem al [...]

És l’aniversari d’en Pau i la Txell, la seva companya, li ha regalat unes entrades per anar a veure una obra de teatre d’un autor rus, un dramaturg que va passar la part més productiva de la seva vida creativa al París existencialista. Quan la peça porta una mica més d’una hora, sona el timbre, [...]

El pintor és un home solitari. Viu al centre de la ciutat, però pràcticament no es relaciona amb ningú. Treballa de nit, s’aixeca tard, i, tot i que sempre compra als mateixos llocs, només saluda breument, agafa el que necessita, i marxa ràpid. El coneix tot el barri, però amb ningú té confiança. L’home no [...]

No coneixem el centre de Barcelona. Però hem vist la televisió, i els diaris digitals, i no ens ho volem perdre. Les riuades de gent manifestant-se, els eslògans contra el poder de la banca i els polítics corruptes, la unió de persones que, tot i no compartir ideologies, dormen juntes, al ras, per un món [...]

L’home va entrar a la llibreria, va apropar-se al mostrador, i va preguntar al noi – ple de piercings i tatuatges – on podia trobar la secció de manuals especializats. -Al final a la dreta, com els lavabos. L’home, un catedràtic d’història de l’art, no gaire alt i amb cinquanta anys llargs que semblaven una [...]