El genial Groucho va deixar reflectida la seva “visió marxista” de la vida al divertidíssim llibre Memòries d’un amant sarnós, traduït al català per Màrius Serra per a Columna. Tot i que el títol podia prometre una confessió tèrbola, no és més que un ganxo, una broma al lector, que el mateix autor, en un “pròleg advertència”, deixa clar: «Qualsevol que compri aquest llibre s’ha de considerar espoliat si s’ha deixat entabanar pel títol. Jo bé voldria haver escrit un bon llibre eròtic que motivés un escàndol majúscul…» . Però no. Era un reclam, un ham.
I és que això dels llibres, i de la literatura, en general, té molt a veure amb la seducció, amb el joc. Aquí no hi ha una manual d’instruccions, ni una recepta. El títol no ha de ser un resum del que vindrà –o sí– ni ser fidel a res més que a l’artifici que hem creat. Pot ser una conclusió, l’anècdota que ens desvetlli el secret del relat, o la combinació de diversos elements de la novel·la. El títol d’un llibre, d’un poema, o d’un conte, no només és important perquè és el que ve primer, sinó perquè és tan literatura com el que vindrà després. Forma part del tot i, per tant, hi és dins.
Alguns creuen que el periodisme i la literatura no tenen cap relació, per allò que un cerca la veritat i, l’altra, la ficció. Com si la veritat fos quelcom palpable, mesurable mitjançant litres o quilos. O com si el fet literari es limités, només, al terreny de la faula o la fantasia. Tot sabem que del que es tracta és d’explicar històries. A vegades, des del rigor dels fets. A vegades, des de la seriositat que suposa inventar-se’ls.
El periodisme digital ha esdevingut una revolució. En la possibilitat de crear nous mitjans amb menys recursos, o d’utilitzar més canals, més enllà del text i de la imatge fixa. En la immediatesa informativa. En la manca de censura. O en la relació entre el periodista i el lector, que deixa de ser passiu per participar de la notícia, directament. Però, com en tota transformació profunda, hi ha perills, terrenys en els que podem retrocedir, camps que cal protegir. Avui, el periodista digital no només ha d’estar atent a la seva prosa, als enllaços que hi col·loca, o als elements gràfics que acompanyaran el seu article. També es veu obligat a calcular, com si tingués una balança on pesa la llonganissa, quantes visites tindrà el que està escrivint. I, per això, és fonamental pensar quanta gent buscarà aquest tema, i com, als diversos cercadors de la xarxa.
(…)
[Seguir llegint a la revista Benzina]