Albert Lladó

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb motiu del seu 60è aniversari, la Biblioteca La Cooperativa de Malgrat acollirà l’exposició “Drets Humans” fins el 30 de novembre.

La mostra, organitzada per la Regidoria de Solidaritat, recull els 30 articles de la declaració, de manera gràfica, a través de 30 dibuixos i serigrafies. És una bona ocasió per recordar quins sons els objectius principals d’aquests drets, que no tothom va signar, i que encara es violen sistemàticament a massa llocs.

Apropem-nos a la Biblioteca Cooperativa de Malgrat i gaudim a través d’un art que ens vol dir, a través de l’artifici del gravat, que encara cal construir una realitat millor. I no només a països que nosaltres anomenem en “vies de desenvolupament”, sinó a potències mundials també. Perquè, i cal repetir-ho, llocs com Guantánamo encara segueixen oberts. I en funcionament.

El viaje que Federico García Lorca realizó a Nueva York, durante 1929, no sólo le sirvió para escribir Poeta en Nueva York y El Público. Un proyecto más oscuro, y menos conocido, se gestaría en forma de guión cinematográfico. Viaje a la luna es un texto extraño, planteado en una secuencia de imágenes oníricas, divididas en 72 escenas muy breves, con una importante simbología sexual y diferentes juegos de libres asociaciones…

(Leer el artículo completo en Revista de Letras)

Una proposta presentada pel diputat maresmenc, Benet Maimí, demanant més freqüències de trens a l’Alt Maresme i la recuperació de la línia que unia antigament Barcelona amb Girona pel Maresme, va ser aprovada per unanimitat al Parlament català.

Ja era hora. El maresme, una comarca amb el millor de la muntanya i de la platja, ha patit l’oblit atrapada entre dues grans ciutats. Per clima, per història i per gastronomia, seria un dels millors llocs de Catalunya per viure-hi si no fos per la falta de connexió amb el món. No descobrirem aquí el funcionament de Renfe, i les interminables parades que hi ha per arribar a Barcelona en tren, però és que el cas de Girona era surrealista, amb un recorregut que, en cap cas, semblava del segle XXI.

Poc a poc, sembla que els polítics catalans se’n recorden de nosaltres. Que ens treguin les vies de ferrocarril del litoral marítim, que els trens connectin els nostres pobles i ciutats amb Girona i Barcelona, i que la N-II no sigui el terror dels conductors. Ja veuran com, tothom, voldrà a viure entre nosaltres.

“Dentro de una producción en la que suelen hacerse sentir demasiado las influencias y las corrientes a la moda, la poesía de José-Miguel Ullán se aparta resueltamente de lo trillado, incluso a riesgo de sorprender o escandalizar, y se sitúa en un nivel individual que le da su acento más profundo y valedero. Y esto sin que una entrañable filiación española deje de estar presente en toda su obra, en la que la libertad y la audacia son sus mejores armas para dar a la poesía de su pueblo y de su tiempo uno de sus acentos más hondos y hermosos.”

Julio Cortázar.