Aquest és el primer número del Secundèria d’aquest 2010. I, d’alguna manera, és el final d’una etapa. Però tots els projectes – els que volen tenir continuïtat en el temps i en la memòria – saben heretar el que ha funcionat en el passat. Per això, ja estem organitzant dos concursos que han acabat sent la nostra marca a la xarxa: el premi literari Ficcions – on més de 2.000 alumnes van participar a l’edició anterior -, i el concurs Joves i Conducció, un compromís amb la seguretat vial que, junt amb la Fundació RACC, volem continuar impulsant per, a través de la creativitat, anar guanyant en consciència col·lectiva.
Es tracta, doncs, d’anar donant forma als projectes. Igual que fa el nostre entrevistat, l’actor Julio Manrique, actual director d’èxit de l’obra La forma de les coses. Molts el coneixereu per sèries televisives com Infidels, però Manrique és home de teatre per damunt de tot. I ho és d’un teatre, tal i com ell mateix afirma, allunyat del intel·lectualisme que tant mal li ha fet. Perquè si som capaços de posar en crisi la superficialitat en la que vivim – com fa ell en aquesta proposta – però fen-t’ho des de l’humor i fugint de la pedanteria, arribarem a més gent i de manera més potent. Aquest és l’objectiu principal que una revista per a joves com aquesta hauria de tenir: discretament, anar fent, parlant d’allò que ens volen fer creure que és avorrit perquè, precisament, és massa important. Si trobem la forma, la fórmula, estarem canviant el fons.
Secundèria
Un bon final d’any
Arriba un altre Nadal, i unes altres festes. I, un cop més, hem volgut dedicar el tema del mes al consum responsable i a explicar, amb una mica de detall, algunes de les tradicions de Catalunya. Massa cops s’ha associat el plaer, i la felicitat, a consumir despreocupadament. Amb una mica d’informació i voluntat, no cal renunciar a res. Es tracta, simplement, de saber la repercussió de cada un dels nostres actes. I, en aquest temps en què tothom parla de crisi, encara més.
El número de Nadal, però, no només va dedicat a parlar de les festes. També hem volgut seguir buscant joves amb molt per dir. Per això, seguim amb la secció “Joves talents”, que està tenint un gran èxit, i on encara pots participar enviant fotos i/o il·lustracions. I hem convidat a Zahara, una veu dolça i amable que està triomfant, en part, gràcies a la xarxa i als seus primers videoclips. Però no tot està a Internet i, per aquest motiu, cada vegada més ens fixem més en les noves tribus urbanes. Des de feia mesos, ens fixàvem amb una estètica vinguda de Japó i, per no caure en els tòpics, hem volgut parlar amb tres lolites. Què els atrau d’aquesta subcultura?
No podem acabar aquest editorial sense donar-vos les gràcies pel suport i les felicitacions que hem rebut després de saber que la revista Secundèria ha estat guardonada amb el Premi de l’Associacionisme Català, just quan complim 15 anys de vida. Sens dubte, una fantàstica forma d’acabar l’any, amb un premi que compartim amb tots els lectors, veritables protagonistes. Ens veiem, ja, al 2010!
Anys i anys… [Desembre, 140]
Desembre de 1994. Uns joves estudiants estan a punt d’acabar la carrera universitària. Els pocs estalvis que tenen els inverteixen en un somni que els persegueix: fer la primera revista gratuïta per a estudiants de secundària. I d’això fa, aquest número, 15 anys… Avui, després de moltes dificultats i il·lusions, de molts èxits i fracassos, la revista Secundèria arriba al 90% d’instituts catalans amb més de 50.000 exemplars mensuals.
Per a nosaltres, complir anys és molt important. En primer lloc, perquè vol dir que el projecte segueix endavant, amb forces i objectius renovats, però sobretot perquè encara som necessaris. En un panorama on els mitjans de comunicació obvien massa sovint els joves, o els tracten des del paternalisme o l’adoctrinament, cal un lloc de trobada on escoltar-nos tots plegats, on establir prioritats, i on fer coincidir oci i formació. Cal fer molta feina encara, i cal fer-la de la mà de professors i alumnes. Durant aquest temps, el món ha canviat molt i les revistes i diaris, també. Ara sou vosaltres, els lectors, qui enriquiu el mitjà, amb aportacions, idees i col·laboracions.
Un aniversari que hem volgut celebrar recordant algunes de les nostres portades. I és que amb el pas del temps hem vist créixer els nostres entrevistats, sent testimonis de carreres sòlides, en tots els camps, que passaven de la promesa a la constatació. Aquesta feina, la d’estar atents a qui demana pas, la seguirem fent. I sempre, gràcies a vosaltres. Ser jove vol dir moltes coses però, sobretot, és la voluntat de construir quelcom nou. I nosaltres no ens ho volem perdre.
Sant tornem-hi (Secundèria, 138)
Comencem un nou curs amb tota la il·lusió de qui engega nous reptes i projectes. El Secundèria seguirà amb la línia que porta des de fa més d’una dècada, compromès amb la formació en català per a joves, però donarà el salt definitiu a la xarxa. El web Dèria, junt amb concursos com Ficcions i altres que anirem organitzant durant l’any, serà el punt de trobada amb vosaltres, alumnes, professors i lectors.
A partir d’ara, doncs, volem que el paper i el web funcionin com una convergència i tots els articles, entrevistes i reportatges que trobeu a la revista els podreu comentar al web. El lector actiu, que s’involucra en allò que llegeix i ho transforma, és qui que farà el Secundèria del 2010. Trobes a faltar algun tema del que no hem parlat mai? Vols que entrevistem algú especial? Tens dubtes específics sobre qualsevol problema i vols que investiguem per aclarir-los? Vols que publiquem les teves fotos, relats o cartes al director? El nostre compromís per aquesta nova temporada és clar: escoltar-vos per construir junts la revista.
No volíem començar un nou curs sense parlar de la magnífica temporada que va fer el Barça. Però, per damunt de tot, de què i qui hi ha darrera. Que la formació dóna els seus fruits a la llarga és una de les afirmacions en les que més creiem. La cantera blaugrana és un exemple evident d’això. I, per aquests motius, hem volgut obrir el primer número amb Andrés Iniesta, que acaba de presentar llibre i que serveix de mirall a altres excel·lents jugadors que vénen darrera. Per això, fem un repàs a les promeses de les que sentirem més a parlar. Ens acompanyes?
Viu l’estiu!
Per fi. Ja fa bon temps, es pot anar a la platja, canviem els horaris i vivim diferent. És tan necessari com respirar. Cada estació té les seves coses bones i les seves coses dolentes, però l’estiu és especial. L’amor d’estiu, els concerts d’estiu, les terrasses d’estiu, els cursos d’estiu….
La música pren un protagonisme especial en aquesta època. Festivals i festes majors són l’oportunitat perfecta per escoltar en directe tot tipus de propostes. Per això, hem volgut acomiadar aquest curs del Secundèria amb un reportatge dedicat al moviment punk i als seus orígens, que van molt més enllà de portar cresta o no, i que reflecteixen un moviment social que, avui, molta gent està reivindicant. Tot torna i, en música, més. També trobareu una entrevista més que interessant: Ramon Garriga, membre dels Cabo San Roque, ens presenta La increïble història de Carles Carolina, la seva proposta en solitari que segueix la línia d’humor, rock, lletres ingenioses i un pop cuidat que està funcionant tan bé a Catalunya. Potser, des del boom del rock català, no ens trobàvem amb una generació amb tanta identitat musical i tanta qualitat per oferir. Només cal seguir què està fent gent com Manel, Estanislau Verdet o el genial Miquel Oliver.
Parlem d’una música, en cert sentit, molt literària. I és que en allò que sempre insistim, que la literatura ens interessa – i molt – als joves, s’ha tornat a demostrar a la tercera edició de Ficcions, on més de 2.000 alumnes han protagonitzat aquesta aventura. Precisament, en aquestes pàgines podreu llegir un resum de l’acte d’entrega de premis i la història amb què va guanyar Xavier Novitol, de l’escola Estonnac de Barcelona.
Només ens queda donar-vos les gràcies per formar part d’aquesta comunitat, aquesta família, en què s’han convertit els lectors del Secundèria. Bon estiu a tothom, i a gaudir!