Secundèria
Ciències (humanes)
Ja estem preparats. Tot a punt per començar la tercera edició de Ficcions, el concurs de literatura on pots participar, sol o amb grup, a partir de febrer. Com l’any passat, podràs guanyar un ordinador portàtil, un iPod o, només per escriure la teva proposta, llibres, entrades o altres obsequis. Comença a pensar en la teva història. Engeguem motors.
Obrim aquest número amb el tema del mes dedicat a Charles Darwin, quan es celebren els 200 anys del seu naixement i els 150 de la publicació del seu llibre L’origen de les espècies. Volem recordar la seva figura perquè avui, més que mai, té vigència. Va canviar la història de la Ciència i, per tant, de la Humanitat. I és que molts cops s’han volgut dividir, amb una línia clara i massa marcada, dos terrenys que no estan tan separats. Les Humanitats depenen directament de l’evolució en camps com la genètica, la física o la biologia. I, a la vegada, nosaltres estem convençuts que l’art o la literatura són una bona excusa per apropar-nos a la divulgació científica.
El món ha canviat molt des que Darwin triomfava amb les conclusions que extreia dels seus viatges. Però no tant. Com ell, nosaltres també podem observar, l’evolució dels cargols o la manca de diàleg entre cultures. És igual. Allò que és important és tenir dins nostre aquesta convicció, sentir que sempre podem aprendre i que, d’una manera o una altra, tot està més unit del que sembla. Ciència i Humanitats. Animals i Homes. Vida, en definitiva.
Secundèria 132
Secundèria 131
130 – Desembre
La igualtat no és una utopia
Barack Obama ha guanyat les eleccions als Estats Units. En primer lloc, és una bona notícia perquè, ja era hora, ens deixaran una mica en pau amb tant discurs polític, tants mítings i tanta promoció. Semblava que a la televisió, i a la premsa, no es podia veure una altra cosa. Però és veritat que també és una bona notícia que hi hagi un primer president negre. No fa tant que això es veia com una quimera irrealitzable.
La lluita per la igualtat no és una utopia, no. Ni per la llibertat. Ni per la justícia. A vegades, sembla que la societat no avança, o que ho fa massa poc a poc. Però per això és molt important recordar que, fa molt poc, els negres no tenien dret a vot i, ni tan sols, eren considerats com a ciutadans en sentit estricte. La perseverança, al final, té els seus fruits. Per celebrar aquesta fita, hem volgut obrir el tema del mes d’aquest número de desembre amb un passeig, no sempre còmode ni bonic, fins arribar al somni – ara, real – de que tothom té els mateixos drets, i les mateixes oportunitats, tingui el color de pell que tingui.
Encara hem de fer molta feina. Cal assegurar que les dones tinguin la presència en política que es mereixen i que tota la societat necessita. I també hem d’acabar amb altres injustícies, però el més important és que el model de Martin Luther King, i altres activistes, demostra que les reivindicacions que funcionen són les que es defensen a través de la paraula i mai, amb violència. Així, guanyem tots.

