El relativisme postmodern diu que tot és qüestió de perspectiva. Potser és exagerat, i potser necessitem uns pilars bàsics des d’on construir les nostres conviccions, però és cert que una part fonamental de la intel·ligència és la capacitat per posar en dubte allò que anomenem “normalitat”. Preguntar-se, donar la volta, cercar alternatives. Qüestionar-se el món on vivim, si pot ser des de l’ humor, per fer-lo una mica millor.
En un temps on la política o, com a mínim, molts polítics estan en entredit, i quan sembla que els castells de naips, per molt castells que siguin, cauen en picat, la qüestió té més sentit que mai. En aquest número de L’Hiperbòlic, hem volgut parlar amb algú amb un discurs diferent al políticament correcte perquè, avui, aquestes correccions no garanteixen res. “J”, un noi de poc menys de 20 anys i que és un dels majors experts en seguretat informàtica del país, ens pregunta si un hacker és un activista o un delinqüent, i si criminalitzar la gent per les seves actituds és la millor manera d’integrar-los en això que anomenem “societat”. Potser, marginar a qui sap fer allò que nosaltres no, és donar via lliure a la mediocritat. I la por no justifica res.
Per això, hem entrevistat, també, Quimi Portet, ara que treu nou disc en solitari, per saber que els anys no l’han fet deixar de jugar amb les lletres i les melodies. Ens assegura que l’actualitat no l’interessa gaire. No ens estranya. Ser jove, també, vol dir mirar la realitat des d’un angle diferent. Per sort.
Deja una respuesta