L’Hiperbòlic obre aquest 2010 amb portada del grup barcelonès Astrud. I és que Manolo Martínez i Genís Segarra han sapigut consolidar una formació que, durant més d’una dècada, s’ha convertit en un referent de la música independent. Independent no perquè no hagin editat amb les millors discogràfiques – que ho han fet – sinó perquè sempre han donat la sensació de fer el que realment els hi dóna la gana. Tot i que no presenten disc des de 2007, el proper 22 de gener oferiran un concert molt especial a l’Auditori de Barcelona, junt el Col·lectiu Brossa. Nosaltres no hem volgut caure en el joc d’etiquetar la seva música però, evidentment, els hi hem preguntat com neixen les seves lletres i si creuen que la utilització de la ironia és el que els hi ha fet ser tan originals, si és que l’originalitat existeix…
Per una altra banda, el tema del mes ho hem volgut dedicar a l’escriptor Quim Monzó. Fins 11 d’abril, el Centre Arts Santa Mònica ofereix una retrospectiva que repassa tant la seva obra com la seva vida. Com sempre, l’autor s’ho ha pres amb una mica de distanciament. Ningú com ell sap que tot és molt relatiu, i que els homenatges són armes que poden anar tant a favor com en contra. Ja s’han sentit veus que critiquen que es faci això amb un escriptor encara viu. Com si els vius no tinguessin dret a ser estudiats. De totes formes, recordar la importància de Monzó ens sembla important no només com a referent literari, sinó com a un bon ideari per anar per la vida: humor i intel·ligència. No és poca cosa.
Deja una respuesta