Si cerquem el terme “actualitat”, al diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, trobarem l’accepció que ens explica que és una “cosa d’ara, del moment, de moda”. I, si el periodisme l’entenem com la Història del present, i per tant allò que s’ocupa de l’actualitat, cal preguntar-se què fem quan fem periodisme?
La qüestió pren encara més força avui, quan allò immediat ha esdevingut un valor per si mateix. Els hi diu algú que treballa en premsa digital. Podríem pensar, doncs, que la funció del periodista, sigui cultural o no, és la de descriure la realitat de l’avui, el que està passant exactament en aquest moment. Però això de la realitat –estaran d’acord amb mi– és una qüestió francament complicada. El que surt als diaris és un reflex de la societat? Som un mirall, precís i exacte, del nostre entorn?
Com a mínim, hi ha dues formes d’entendre l’actualitat. No cal negar-li mèrits a aquell periodista que sap, abans que ningú, què es publicarà aquest any, quines pel·lícules seran nominades als principals premis internacionals o quina obra de teatre serà la més vista. Parlar de tendències té la seva dificultat, és cert. És el periodisme “reproductor”, el que creu que el seu ofici té com a principal objectiu la descripció del món on viu. Però el món és molt gran, i té molts matisos. L’actualitat pot ser el que està de moda, però també pot ser allò que nosaltres “actualitzem”. Cal deixar espai, reivindicar, al periodista “prescriptor”.
Aristòtil defineix el moviment com el pas de la potència a l’acte. “Actualitzar” un missatge, un autor, o una obra que està oblidada, i que ens pot servir per entendre una mica millor el present, igualment és parlar de l’avui. En el mateix diccionari, se’ns diu que l’actualitat també és allò “que interessa ara”. És molt possible que, constantment, se’ns estiguin escapant propostes que ens atraurien. Hi ha més realitats latents que manifestes i, desfer-nos del vel, desvetllar-nos, ens fa més intel·ligents però, sobretot, més lliures. Un periodista que observa, que interpreta, que proposa, ens hauria d’ajudar a mirar.
…
[Seguir llegint a la revista Benzina]
Deja una respuesta