L'Hiperbòlic

La nit del 12 al 13 d’agost de 1961, sense cap tipus d’avís, el govern de la part est de Berlín (la República Democràtica d’Alemanya) va construir un mur de 45 quilòmetres de llargada que separava la ciutat en dos. A un costat, la part oriental, el socialisme sorgit del Pacte de Varsòvia. A l’altre, la part occidental, el Berlín de la República Federal Alemanya. Mentre per a uns era “El Mur de contenció antifeixista”, per als altres es tractava, simplement, d“El Mur de la vergonya”.

El polític comunista Erich Honecker va ser el responsable de la planificació i realització del mur. Tot i que els aliats de l’Organització del Tractat l’Atlàntic Nord (OTAN) tenien informes que parlaven d’una idea similar, ningú s’esperava llevar-se el matí del 13 d’agost de 1961 i trobar-se amb una ciutat dividida en dos, i on els ciutadans de la part soviètica van quedar atrapats durant 28 anys. El primer dia, ja hi havia 5.000 membres de policia comunista i uns 5.000 membres de brigades especials.
…

Tot i que els responsables del mur asseguraven que era una protecció contra el capitalisme, tots els esforços en seguritat miraven cap a la seva pròpia part de la ciutat. Hi havia pistoles automàtiques per a qui intentava escalar, gossos i una tela metàl·lica situada sobre un bloc de formigó de més de 3 metres d’alçada. Tot i així, es van comptabilitzar un total de 5.000 fugues però, encara que el número no és exacte, se sap que van morir més de 250 persones.

[Seguir llegint a Dèria.cat]

Tornem a la batalla. Comencem temporada amb l’objectiu principal de fer-vos, a vosaltres els lectors,  protagonistes de L’Hiperbòlic. Tenim les mateixes idees i valors que sempre – el compromís amb el món universitari en català i ocupar-nos de les inquietuds que ens afecten als més joves – però volem renovar-nos. La revista ha de ser una eina més per comunicar-nos i, per aquest motiu, el paper i el web aniran de la mà. Has llegit algun article que t’interessa i vols més informació? El podràs trobar a Dèria.cat. Vols suggerir, comentar, proposar, queixar-te? Ara ja saps on fer-ho. Obrim finestres per fer la casa més gran.

Presentem aquest número de L’Hiperbòlic amb una entrevista a Bibiana Ballbé, la cara que associem més a les tendències, i que, través del programa que presenta junt amb Toni Puntí, demostra cada nit que la cultura no és un luxe de minories. El personatge triat per a la portada ens serveix com a declaració d’intencions, ja que des d’aquesta revista intentarem posar-te al dia del món de la música, el cinema i el teatre, la literatura i les noves tecnologies. I, per poder fer-ho, volem que ens aconsellis, que ens orientis, que ens diguis quan anem bé i quan no. La comunicació funciona, sempre, en dues direccions.

Organitzarem més concursos com l’UniFiccions, amb premis com el viatge a Egipte que es va emportar el guanyador, per seguir fomentant la creativitat. Crear, crear, crear… i compartir els nostres dubtes i il·lusions per construir quelcom junts. Una revista, potser. O una comunitat de joves. El motor ja està en marxa.

No hi ha res millor que passejar a la nit pel teu poble, o ciutat, durant l’estiu. Trobarem música en directe, teatre al carrer, amics fent una cervesa i vida per tot arreu. El bon temps no només serveix per anar a la platja – que també – sinó per redescobrir els espais públics, els espectacles que abans només es podien fer en lloc tancats, i demostrar que som el que som: mediterranis.

Per seguir parlant de música, hem volgut acomiadar aquest curs de L’Hiperbòlic amb un reportatge dedicat al moviment punk i als seus orígens, que van molt més enllà de portar cresta o no, i que reflecteixen un moviment social que, avui, molta gent està reivindicant. Tot torna i, en música, més. També trobareu, entre altres coses, una entrevista més que interessant: Ramon Garriga, membre dels Cabo San Roque, ens presenta La increïble història de Carles Carolina, la seva proposta en solitari que segueix la línia d’humor, rock, lletres enginyoses i un  pop cuidat que està funcionant tan bé a Catalunya.

Potser, des del boom del rock català, no ens trobàvem amb una generació amb tanta identitat musical i tanta qualitat per oferir. Només cal seguir què està fent gent com Manel, Estanislau Verdet o el genial Miquel Oliver. Parlem d’una música, en cert sentit, molt literària. I és que en allò que sempre insistim, que la literatura ens interessa – i molt – als joves, s’ha tornat a demostrar a la segona edició d’UniFiccions, on més de 200 universitaris han protagonitzat aquesta aventura. Precisament, en aquestes pàgines podreu llegir un resum de l’acte d’entrega de premis.

Però, com cada any, hem pensat en aquells que aprofiten, aprofitem, l’estiu per anar de viatge i us hem preparat un suplement de Destinacions i Turisme. França, Portugal, Irlanda… O, a prop de casa, acampades d’estiu i el millor teatre. I del millor teatre és d’allò que ens parla, amb veu de savi, Josep Maria Pou, la nostra portada, que tanca una temporada on ens hem sentit més a prop dels lectors, vosaltres, que, en definitiva, sou qui doneu sentit a aquesta revista. Ens veiem al setembre, renovats, amb força, i amb tota l’energia. Gaudiu de l’estiu!!!