Periodista y escritor
Albert Lladó es un profesional independiente que colabora con diversos medios de comunicación y con el mundo editorial.
Dinamiza ciclos de debates y tertulias sobre literatura y teatro, y desarrolla y coordina el programa de festivales culturales.
Con más de una década de experiencia, ha sido invitado a impartir talleres, cursos y conferencias sobre periodismo, creación y pensamiento.
Proyectos: info@albertllado.com
Tres apunts i un poema. Text llegit durant l’acte de celebració del vintè aniversari de la companyia. Espai La Seca. Dimarts, 27 de gener de 2015.
{llegir a la revista (Pausa.)}
Aquest és un llibre en què sis autors aprofundeixen en la dimensió filosòfica, antropològica i vivencial de les figures animades i els titelles. Però també és el catàleg de l’exposició Figures del desdoblament, realitzada a Arts Santa Mònica del 8 d’octubre del 2015 al 10 de gener del 2016.
Els set autors són: Cesc Martínez, Albert Lladó, Maryse Badiou, Manuel Delgado, Pere Capellà-Simó, Roberto Fratini, Víctor Molina, a més del comissari Toni Rumbau.
{Editorial Comanegra}
Agafem una margarida. Arrenquem una fulla i diem, en veu alta, amb convicció, “creador”. Deixem anar la fulla i arrenquem una de nova. Ara, amb contundència, lletregem la paraula “gestor”. No, encara millor, recitem: “gestor cultural”. I així romanem, amb aquest dilema, fins que l’aritmètica de la flor, ja calba, ens ofereixi el diagnòstic definitiu. O som creadors o som gestors culturals.
El pensament necessita les paraules. I, tot i això, les paraules no deixen de trair-nos. Aquesta és una bella paradoxa que ens confon i, en el millor dels casos, ens sacseja.
El lingüista suís Ferdinand de Saussure ja ens va advertir, a principis del segle XX, de la diferència entre significat i significant. La taula de fusta que tenim davant és l’objecte que representa físicament la idea de taula. Però aquesta relació entre cosa i concepte és tan arbitrària com sembla? Quan parlem de creació i de gestió, què és, i com s’articula, el significat i el significant?
Ja en la Bíblia llegim que “el Verb es va fer carn”. La taxonomia infranquejable entre discurs i pell, dues sales de reunió amb parets d’aparent ciment armat, és una fal·làcia que ha tingut l’èxit de les grans estrelles. De totes maneres, no n’hi ha prou amb fer caure aquests murs. El “tot és el mateix”, el relativisme més naïf, no ens aproparà a allò del que tracta veritablement la cultura: la complexitat.
El repte és crear condicions de possibilitat perquè el relat (del gestor) i l’obra (del creador) es pol·linitzin sense contaminar-se, que es trobin sense tenyir-se. Però no caiguem en el parany de la prudència i el prejudici. Anar amb peus de plom no garanteix que no ens trepitgem quan decidim ballar plegats. Sol passar precisament el contrari.
{Notes sobre creació i gestió cultural. Llegir a Interacció, Diputació de Barcelona}
«Lectures escèniques» proposa un seguit de converses en les quals els protagonistes són alguns dels directors i directores dels espectacles que es poden veure al TNC aquesta temporada. Amb el format de conversa distesa i informal, els convidats explicaran els detalls del seu treball, per reflexionar sobre la seva lectura escènica de l’espectacle.
Les converses les conduirà l’Albert Lladó, periodista i dramaturg.